Un premi no tan menor

El Lleida va començar ahir amb molt bon peu la segona fase de la Lliga. Va aconseguir una victòria de mèrit (1-0) davant d’un altre rival històric, l’Hèrcules, amb la qual es manté ferm en l’objectiu de posar-se, la pròxima temporada, en la nova Primera RFEF. Es tracta d’un premi de consolació que, en el fons, no és tan menor com pugui semblar.

Aquesta nova categoria serà l’equivalent a l’actual Segona B, amb el valor afegit que només hi haurà dos grups de 20 equips, en lloc de quatre de 20 com fins ara. Serà una Lliga més professionalitzada. No estar-hi és pitjor, ja que suposa baixar una o dos categories i això sí que seria un desastre. És evident que l’objectiu al començament de temporada era la classificació per al play-off d’ascens a Segona A i que, al no acabar la primera fase entre els tres primers, això ja no és possible. Estar a la Primera RFEF és el segon premi, però tampoc serà fàcil ser-hi.

Molo ho va explicar dissabte amb una simple qüestió numèrica. Dels 102 equips que competeixen aquesta temporada a la Segona B, només 36 estaran en aquesta nova Lliga. No n’hi caben més.

El cas és que en la situació del Lleida es troben equips que tenen en la seua història molts anys a Primera divisió.

El que podria definir-se com a “grans vinguts a menys”. Mirant els cinc grups que estan lluitant ara per les places que quedaran vacants a la Primera RFEF, es troben noms com Deportivo de la Corunya, Numància, Compostel·la, Racing de Santander, Còrdova, Múrcia, Mèrida o els mateixos Lleida i Hèrcules. Cal veure si tots ells aconsegueixen ficar-se a la nova Lliga.

Els que ja és segur que no seran allà són altres històrics com el Recreativo de Huelva, degà del futbol espanyol, o el Marbella, que a tot estirar estaran a la Segona RFEF, una competició que, la pròxima temporada, serà la quarta categoria del futbol estatal.