Reflexió

Doble jornada al Barris Nord la que es va poder presenciar ahir. A la sessió matinal, un necessitat Força Lleida rebia un Melilla en la lluita per la permanència a la LEB Or en una temporada en què, amb quatre places de descens en joc, afegeix molta pressió a la gran majoria dels equips. A la tarda, i en un ambientat Barris Nord, el CB Pardinyes, una vegada ja complert l’objectiu de la permanència a la LEB Plata, aconseguia el premi de classificar-se per disputar la fase d’ascens a Or.

I és que l’esport de vegades té aquestes coses. Quan tot feia pressuposar que la temporada del Força Lleida seria esperançadora i els resultats li permetrien lluitar per les posicions d’ascens, una mala ratxa veritablement inesperada els va suposar veure’s immersos en aquesta complicada situació.

Ahir, amb els nord-africans, van aconseguir superar amb nota un duel contra un rival que en cap cas arribava a Lleida per posar les coses fàcils. D’altra banda, els del barri de Pardinyes, amb la victòria davant d’un ja descendit l’Hospitalet, van celebrar aquesta classificació inesperada, ja que de cap manera entrava dins dels seus humils plans a l’iniciar la temporada.

Afortunadament, una vegada més el bàsquet ha demostrat que tot i que els mitjans dels quals disposa un club o altre són importants per a la consecució dels objectius marcats, ni de bon tros són definitius. Existeixen molts dubtes que la ciutat de Lleida hagi d’acollir dos equips professionals de bàsquet, però està clar que la forma de gestió d’aquests dos clubs mereix una profunda reflexió.

Dia rere dia, les diferències esportives es van escurçant entre tots dos encara que els mitjans, ajuts i privilegis dels quals en disposen un i l’altre són molt dispars. Quina és la raó?.