Afers exteriors

Aquest era el nom d’un dels programes de TV3 més exitosos de començament de segle. Aquell on Mikimoto (Miquel Calçada) s’afartava de viatjar per tot el món ensenyant-nos cosetes de països llunyans de la mà de catalans residents. Molt lluny també, aquests dies el draft de la WNBA ha vist com tres noies espanyoles aconseguien ser escollides (finalment tan sols dues) entre les millors jugadores joves per formar part de les franquícies professionals de bàsquet. Raquel Carrera, Aina Ayuso i Blanca Millán són l’exemple perfecte de fins on l’empenta de l’esport femení és capaç d’arribar. Un exemple i un mirall per a les nostres joves.

També molt lluny de casa nostra es jugava el partit del Força Lleida. Càceres donava la oportunitat als d’Aranzana de fer aquest petit pas que els manca per somiar encara en un hipotètic play-off d’ascens. I és que només ens cal aquest petit pas de guanyar partits fora per veure i de fer veure als altres el potencial real de l’equip. Fins a dues vegades els darrers partits ho hem tingut a tocar i malauradament no ho hem pogut aconseguir. Ahir, de nou, un segon quart indecent ens va condemnar a Extremadura.

Ja hem dit que aquest any la competició és estranya i factors com la continuïtat a jugar partits, la regularitat de les prestacions del grup i la constància per no defallir, poden acabar essent decisius en el resultat final. Tenim necessitat de no acabar un any més en aquells llocs de la classificació dels equips que ja no es juguen res a mitjans d’abril.

Qui li havia de dir a Raquel Carrera, número 15 del draft, que la primera felicitació per la seva incorporació a l’equip de Los Angeles seria la de Magic Johnson? Raquel no el va veure jugar mai però segur que tampoc han hagut d’explicar-li qui va ser a la pista.