Elegir entre ensurt o mort

El Lleida Esportiu només va poder empatar sense gols davant del filial del Llevant amb un futbol carrincló i previsible, i prossegueix el seu camí en aquest

viacrucis en què s’ha convertit la fase intermèdia que dona com a premi quedar-se al mateix esglaó de categoria en el qual ja s’està. Això sí, amb el nom tan “imaginatiu” de Primera RFEF com és el logo minimalista que ha elegit la Federació Espanyola per substituir l’anterior inspirat en l’obra del pintor Joan Miró.

Accedir a la Primera RFEF és ara mateix l’objectiu innegociable, el mal menor per a un Lleida que si no aconsegueix acabar aquesta fase entre els dos primers cauria a la Segona RFEF, la que serà la nova quarta categoria del futbol espanyol. És a dir, parlar de Primera i de Segona RFEF seria com aquell vell i gairebé absurd acudit que feia elegir entre ensurt o mort. Tant de bo no sigui així, però si la Primera RFEF desperta no pocs dubtes, la Segona RFEF pot ser la ruïna.

I és que la categoria que es va vendre com la nova Segona B Pro tindrà poc de professional. L’RFEF treballa en la venda conjunta dels drets de televisió i també dels drets de màrqueting de la futura Lliga que portaria un nom comercial a l’estil de les dos categories professionals que esponsoritza una entitat bancària.

L’objectiu és aconseguir un contracte que s’acostaria als 12 milions d’euros, la qual cosa suposaria que cada equip rebria aproximadament uns 300.000 euros. Però entre les exigències econòmiques es fixarà un aval mínim de 200.000 euros, que serà més alt en funció del pressupost.

També caldrà estar al corrent amb Hisenda i Seguretat Social, tot i que es deixarà un any de carència per posar-se al dia o arribar a acords..

Fins i tot planeja l’ombra allargada dels clubs grans de Primera divisió en una categoria que pot omplir-se de filials. Més encara que no pas ara, perquè cada plantilla de 23 llicències (24 en el cas de tenir un tercer porter) haurà de tenir un mínim de 8 sub-23, dos més que en l’actual Segona B.