The last call

El viatge iniciat pel Força Lleida al setembre enmig d’una pandèmia sense públic als pavellons i amb un rosari de mesures anti-Covid, proves PCR i antígens, ha esdevingut un enrenou difícil de digerir per a tots els equips. Les lesions i els canvis de jugadors a la plantilla han estat un ensurt majúscul per a un staff ben dirigit per Gustavo Aranzana, i tan sols errors de detall i alguna desconnexió en partits clau han propiciat que no estiguessin ara lluitant en el grup dels escollits per al play-off.

Un viatge amb escales on la força i polivalència del veneçolà Carrera i els punts del dominicà Polanco han estat determinants en molts dels partits en els quals la igualtat en el marcador era la nota predominant. La Covid ha frenat el ritme de competició, però en cap cas no ha limitat la il·lusió i coratge dels lleidatans per poder oferir a l’afició una victòria de mèrit davant del Tizona Burgos, botxí dels lleidatans al partit d’anada.

El grup per a la permanència està més igualat que mai i a falta d’una jornada i algun partit endarrerit tot es decidirà en l’últim sospir. Càceres va deixar escapar el primer lloc en la pista del Canoe a la pròrroga i es jugarà el liderat amb el Girona, favorit al començament i dubitatiu al final.

Nosaltres hem de guanyar tant sí com no l’Ourense si volem viatjar a Melilla per aconseguir la salvació. Dimecres ens juguem quelcom més que un partit.

És un moment crític en el qual el sacrifici de directius, suport de patrocinadors i ajuda d’institucions, socis i afició per consolidar la LEB Or a Lleida depèn de l’encert, actitud, concentració i bona direcció tant a la pista com a la banqueta. Dimecres és “the last call” per elevar-nos cap a la permanència. No val a badar.