Records d'aniversari

Aquesta setmana passada en què venim de celebrar, si així pot dir-se en aquests temps, la festa major, es complia dilluns passat ni més ni menys que el vintè aniversari de l’ascens de l’aleshores Lleida Bàsquet a la Lliga ACB. Un grup de directius capitanejats per Ferran Vidal es van marcar entre cella i cella posicionar la ciutat en el mapa de l’elit del bàsquet estatal.

Per això, i després d’assignar la federació una plaça LEB a Lleida amb l’objectiu de potenciar el bàsquet en zones on el professionalisme estava poc arrelat, es va confeccionar un projecte humil però molt ambiciós. Edu Torres, un entrenador experimentat a l’elit i que havia triomfat a Andorra, va ser l’elegit per dirigir-lo fins i tot més enllà de l’apartat esportiu.

En el moment de confeccionar la plantilla, la gran majoria de jugadors que van formar part d’aquell primer equip professional complien dos premisses que es consideraven en aquell temps importants: joves i catalans. A partir d’allà, dos exitoses temporades a la LEB van culminar amb l’ascens a l’ACB aquell 10 de maig del 2001, en un emocionant play-off amb el Manresa.

Després, aquell inesperat play-off pel títol davant del Barça la primera temporada, les dos participacions a Europa, i un llarg etcètera d’èxits que en aquella etapa semblaven fàcils, lògics i normals. El pas del temps ha constatat la grandesa del que es va aconseguir.

I més encara quan en aquests moments vivim un moment basquetbolístic molt delicat. La derrota d’ahir davant de l’Ourense ens posa en una situació molt perillosa. La igualtat durant tota la competició i el fet que siguin fins a quatre els equips que descendeixen, ens han portat a jugar una final a Melilla diumenge. No s’ha de fallar.