Il·lusió

Cada any per aquestes dates comprem el bitllet de la Loteria de Nadal, amb tota la nostra il·lusió amagada en aquest dècim. I quan arriba el postsorteig sempre ens conformem amb la típica frase de “quina pena, no ens ha tocat, però almenys tenim salut”. Quina paradoxa començar la temporada amb el somni i el desig de tornar a la segona competició del bàsquet estatal, que una altra vegada viurem aquesta il·lusió d’esperar el cap de setmana per acudir al pavelló i enfrontar-nos als grans de la Lliga.

La realitat, tanmateix, sempre ens té un altre destí preparat i ens desperta temporada rere temporada més lluny d’aquest anhel. Pel Barris Nord han passat diversos entrenadors i molts jugadors, però el desenllaç sempre acaba sent el mateix: patir per evitar el descens, passar sense pena ni glòria per la meitat de la taula classificatòria o bé intentar mitjançant els despatxos mantenir la categoria, com ha succeït aquest any, per segona vegada en la història.Aquesta temporada, a diferència de totes les anteriors, podria ser l’inici d’una nova etapa. Tant el club com la ciutat han apostat per primera vegada per un entrenador que ha crescut sota l’ombra de la Seu Vella, pujant esglaó a esglaó des de les categories inferiors, formant-se en diferents clubs, aprenent, escoltant i construint-se com a entrenador, fins a aconseguir veritables assoliments que sumen en la història del bàsquet de la ciutat.Ahir, l’equip va assolir la quarta victòria consecutiva a la pista del TAU Castelló, després d’un d’intens partit i una agònica pròrroga, cosa que permet a l’ICG Força Lleida consolidar-se en una bona posició a la classificació.Després d’aquest bon inici a la Lliga, el Gerard té un gran repte; que Lleida torni a vibrar al Barris Nord.

Coneixent-lo, estic convençut que ho aconseguirà.