Importància ordinària

L’arrancada de la competició sempre genera dubtes sobre el nivell que seran capaços d’oferir els equips al llarg de la temporada. Lògicament, i com no pot ser d’una altra forma, les sensacions prèvies a l’inici de la Lliga han de ser immillorables per a la majoria dels projectes que competeixen en la que es considera la millor LEB Or dels últims anys. El Força Lleida ha configurat un roster il·lusionant que l’ha de portar a competir per objectius que vagin més enllà de la salvació.

Una vegada ja incorporat el bahamià Shaquille O’Neal Cleare i a l’espera de validar com a comunitari l’argentí Juani Marcos, es completa la plantilla amb dotze fitxes professionals i, en conseqüència, molta competència en els entrenaments per guanyar-se minuts de joc. I és que el rendiment que cada jugador ha d’aportar a l’equip, ha d’anar en consonància a l’acceptació del rol que li dicta l’entrenador i no en funció dels minuts que participi en un joc. Totes les plantilles es configuren amb jugadors amb la major capacitat d’empelt possible.

L’equilibri entre les característiques fisicotècniques de la totalitat de la plantilla molt té a veure amb la consecució d’objectius, ja que els partits no sempre els guanyen els jugadors extraordinaris, també els guanyen jugadors ordinaris, fent les petites coses extraordinàriament bé.Ahir a la nit l’equip, en terres extremenyes i davant d’un renovat Càceres, va presentar la seua candidatura per ser un bloc a tenir molt en compte en aquesta edició. Que cada jugador, tant extraordinaris com ordinaris, accepti i executi bé el seu paper dictarà sentència. Array