LA CONTRACRÒNICA
Joc d’equip
El bàsquet és un esport que està concebut com un joc d’equip en el qual tan importants són els jugadors que surten en el cinc titular com els que s’incorporen des de la banqueta durant el transcurs del partit. L’equip és un concepte molt més ampli i no està circumscrit específicament als jugadors que formen la plantilla. L’esmentat concepte d’equip el podem i hem d’ampliar a la resta d’estaments que formen part de l’entitat.
Estic parlant de la directiva, de l’staff tècnic, del personal mèdic i físios, del personal del club i també de socis i aficionats. El Força Lleida ha sorprès aquesta temporada per la brillant aposta de joc que ha plantejat el seu tècnic, Gerard Encuentra, el més jove de la categoria. També per la gran adaptabilitat de jugadors recentment incorporats, com Rosa, González, Badji, Cuéllar.
dirigits magistralment pel “Doctor” Schreiner i rematat amb l’estilet Michael Carrera, l’MVP de la LEB Or tant en punts com en valoració.Fins aquí tot bé. Bona posada en escena, resultats satisfactoris i posicionats cap als play-offs. En aquest sentit, la temporada està sent satisfactòria i l’equip pot donar alegries a una afició que n’està necessitada.
Alhora no podem obviar algunes desconnexions en moments clau, conductes obsessives d’algun jugador referent i certa incapacitat per saber llegir el llistó que posen els àrbitres en els diferents enfrontaments. De res serveix la protesta reiterada i les tècniques que no siguin estrictament tàctiques. La resta de la temporada, amb Juani i Shaq hem de centrar-nos més, protestar menys i jugar amb i per a l’equip.
Deixem els rànquings i els MVP per a les estadístiques i la premsa.