Sense pressió

Que a falta de dos jornades, i després de la gran victòria d’ahir a la nit a Palència, l’ICG Força Lleida mantingui la possibilitat d’encapçalar la taula classificatòria al final de la primera volta parla molt bé del treball que està realitzant l’equip en aquesta Lliga regular, o més aviat irregular, ja que s’han vist una infinitat de partits ajornats i fins i tot algun, com el d’ahir, que s’ha hagut de posposar en més d’una ocasió. En una competició tan alterada quant al ritme d’encontres jugats pels diferents clubs, ningú pot preveure què hauria succeït en una competició en la qual tots els equips van jugant el mateix nombre de partits alhora, però sens dubte segur que l’esmentada anomalia ha beneficiat i perjudicat els interessos de determinats equips. Durant la temporada, la gran majoria de conjunts, i fins i tot m’atreviria a dir que tots, passen per diferents estats de forma.

Fins i tot els millors de les lligues més potents presenten ratxes en el joc i en els resultats al llarg de la temporada. Aquesta gràfica de dents de serra quant a rendiment comunament es veu incrementada per la pressió que exerceix sobre l’equip la consecució d’objectius importants.Després d’anys de sofriment, estar lluitant per una de les dos posicions que donen dret a participar a la Copa Princesa, i fins i tot poder organitzar-la, em sembla un luxe que no ha de portar cap pressió per a un equip que en cap cas es podia esperar que ocupés aquestes places de privilegi quan estem a punt de tancar la primera volta de la Lliga.