Temps difícils

No en teníem prou amb el desequilibri mundial creat per la Covid-19 que ara, en ple segle XXI, estem enmig d’un conflicte bèl·lic que podria arribar a magnituds ni desitjades ni esperades. Pel que fa als termes esportius, que bé s’allunyen d’aquells humanitaris, com acabarà afectant aquest fet a la competició? Si mirem el reflex de les lligues europees, s’ha produït l’expulsió dels equips russos i l’èxode de molts jugadors. Un partit podria assemblar-se a una “lluita controlada”, en què els plantejaments tàctics, les estratègies i el joc va obrint un escenari traduït en puntuació, en què guanya el que més punts aconsegueix.

No obstant, quan l’assalt acaba, l’staff tècnic ja es troba treballant en el pròxim partit, i així successivament fins a completar una lliga de la qual només surt un campió. Sembla una paradoxa, ja que en les guerres de veritat no passa el mateix; hi ha misèria, por, mort, desolació.. i al final costa entendre com hem arribat a aquest punt.

Ens preguntem constantment quan acabarà i encara que sembli que un guanya, en el fons tots perden, i en lloc de celebrar una victòria, se celebra el final d’aquesta.Pel que fa al cas del bàsquet, els jugadors salten a la pista, hi ha igualtat numèrica: cinc contra cinc. Només la competitivitat, l’encert i la qualitat individual ajudaran que els plantejaments tàctics aconsegueixin l’objectiu. Amb el TAU Castelló, l’equip va saber sobreposar-se a la derrota de dijous i va aconseguir la victòria que el consolida al tercer lloc.Després del partit, el Força Lleida va organitzar una recollida de productes de primera necessitat per a Ucraïna, en què tant l’equip com la ciutat s’han bolcat.

Són temps difícils per parlar de bàsquet. Avui, més que resultats, més que la il·lusió d’un possible ascens, tenim com a societat un compromís i un objectiu més gran, lluitar per la pau i la llibertat.