Aroma ACB

Aquests dies s’ha parlat molt de les declaracions del president del Força Lleida, Albert Aliaga, sobre les possibilitats de situar l’equip a la Lliga ACB i de si la ciutat i el territori estan disposats a fer un pas endavant en aquesta agosarada aposta socioesportiva. D’entrada, cal aplaudir que el màxim responsable de l’entitat entri en el debat i mogui un arbre del qual tothom espera que pugui, en el futur, donar molts fruits. Si veiem el panorama estatal de l’esport d’elit trobem ciutats de la mida de Lleida situades molt per sobre de la nostra, amb esports de primer nivell d’audiències com el futbol, bàsquet, handbol o futbol sala.

Em refereixo a llocs com Osca, Lugo, Eibar, Girona o Almeria, que disposen de dos i fins i tot tres esports de màxim nivell a la ciutat, amb comunió tant amb les administracions públiques com amb empreses i afició.Lleida va tenir equip de futbol a Primera i durant gairebé deu temporades va estar a Segona A, gaudint d’un gran espectacle i visitants de luxe. En bàsquet vam assaborir la mel de l’ACB durant quatre temporades, la qual cosa va convertir el Barris Nord en un lloc d’èxtasi col·lectiva. L’OK Lliga d’hoquei amb el Lleida Llista, amb palmarès internacional, és ara mateix l’únic que ens representa al màxim nivell a la ciutat, al marge del Cadí la Seu de bàsquet, Vila-sana i el CTT Borges, a la província.

No creuen que fa molt bé el nostre president d’obrir el meló de l’ACB per veure si hi ha base per fer una aposta clara i decidida? I per què no? Reviure aquells partits contra el Reial Madrid, Barça, Unicaja, València, Baskonia..., amb 6.000 espectadors no té preu. La primera pedra ja està posada.