Pavellons de joc i ACB

Fa anys, quan l’equip de bàsquet de Lleida va ascendir a la Lliga ACB, els requisits de la federació organitzadora de la competició eren disposar d’una instal·lació, des del meu punt de vista, amb unes condicions de grandesa. Al cap dels anys, ens trobem a la LEB OR amb molts pavellons com l’Espai Fruita Barris Nord, el d’ahir a Valladolid, entre molts altres, amb unes condicions immillorables, però potser amb un gran cost per a unes ciutats que no van sobrades d’instal·lacions esportives. És evident que cada vegada s’estan recuperant més aficionats, després de la pandèmia, i es veu que la gent té ganes d’anar a veure partits, però fa falta que algunes federacions toquin una mica de peus a terra i no siguin tan exigents en els seus requisits per tenir un equip en determinades categories d’elit.

Per una altra banda, s’ha de tenir present que no només es tracta de la construcció dels equipaments, sinó també del manteniment i de la funcionalitat.

A tothom li agradaria veure l’Espai Fruita Barris Nord ple d’aficionats, però també cal tenir present que, igual que passa amb el Camp d’Esports, s’ha de comptar amb una gran massa social per omplir, no de forma puntual, sinó gairebé sempre, tot el recinte esportiu.

Faria molt goig veure l’Espai Fruita Barris Nord amb el seu màxim aforament complet; així i tot, hem de tenir en compte que moltes vegades els jugadors/es i tècnics/ques prefereixen una pista o un camp que transmeti la sensació de ple que un recinte en el qual hi hagi moltes cadires buides, cadires que en algun altre moment s’haurien pogut substituir per un altre pavelló, en qhuè els nens i nenes de Lleida poguessin practicar esport amb les millors condicions possibles.