Força base

Estem arribant a la recta final de la lliga regular, i és difícil imaginar una temporada com la que estem vivint. Ahir, amb el líder Granada, el Força Lleida va aconseguir la dinovena. De nou hem vist la fusió entre l’equip i l’afició, que aviva una vegada més el somni de jugar la final a quatre –qui sap si aquí, a la nostra ciutat...– i guanyar-la.

Tanmateix, deixarem de banda l’equip dirigit per Gerard Encuentra per parlar dels protagonistes de qualsevol club: la base. Com a referent d’una entitat, sempre pensem en l’equip sènior, que és aquell que més pes ostenta, el màxim representant, l’equip que sembla que faci girar el motor. En bona mesura, això és cert, però acaba aquí la força d’un club?Són diverses les raons per les quals és important comptar amb un bon planter.

N’hi ha prou amb observar el que tens a “casa” per determinar la personalitat de cada club. Avui les grades estaven plenes d’aquesta força. Estaven plenes de jugadors i jugadores acompanyats dels familiars.

Per descomptat que el partit era important, però ells esperaven el descans, aquell minut de glòria, el salt a la pista, orgullosos de portar el mateix equipatge que utilitzen els grans.I aquí resideix la clau de l’èxit. Al planter trobem la transmissió dels valors, ja que en un futur seran ells els encarregats de difondre’ls. En la continuïtat de l’energia viscuda a l’Espai Fruita ahir durant el descans i al llarg del partit s’ha d’enfocar l’esforç de qualsevol club, també del Força Lleida.

Perquè, malgrat que la gran majoria d’aquestes nenes i nens mai no aconseguiran arribar a l’elit del bàsquet, existeix l’obligació moral i social de continuar treballant per a ells.