El Força Lleida, quaranta hores en el liderat

Amb prou feines va durar 40 hores però va valer la pena. Quaranta hores són les que el Força Lleida va ser líder de la LEB Or el cap de setmana anterior. Les que van des de les 23 hores del divendres 8 (moment en què es derrotava el Gipuzkoa) fins a les 15 hores del diumenge 10, quan el Granada guanyava a la pista de l’Estudiantes i ens arrabassava el liderat.

Poc temps per assaborir un liderat, però no em negaran que veure el Força Lleida en la primera posició va ser una autèntica passada, encara que fos de forma efímera. I més si tenim en compte d’on venim. Ja saben, un descens, un intercanvi de places i una plantilla, amb tècnic inclòs, totalment renovada.

Després d’aquella nova victòria, la número 20, el Força Lleida es va assegurar la disputa dels play-offs d’ascens a l’ACB. Atès que acabar en la primera posició, que dona l’ascens directe i que ara ocupa el Granada, sembla pràcticament impossible (ens superen en tres victòries més l’average per un punt), ara el següent objectiu ha de ser acabar entre els cinc primers per tenir avantatge de camp, com a mínim, en els quarts de final. I a partir d’allà, a buscar a la pista la plaça que donaria dret a ascendir a la màxima categoria del bàsquet estatal.

Després ja els maldecaps serien per al president Albert Aliaga i la seua junta directiva.I una última qüestió sobre el penúltim partit. Va ser emocionant tornar a veure sobre el parquet del Barris Nord Manel Bosch, Jaume Comas, Roger Grimau i Ramon Bordas, quatre dels jugadors que fa ja 22 anys ens van portar al cim des de l’Onze de Setembre. Encara que molts dels espectadors del Barris Nord mai els van veure jugar, està bé que es mantingui el record dels que, ja fa molt temps, van ser ídols.