Minut 'zero'

En una competició plena de grans equips, algun fins i tot amb un gran historial a l’ACB, l’ICG Força Lleida ha aconseguit situar-se al mapa estatal del bàsquet d’elit, aconseguint així el merescut títol d’equip revelació. Ara, després de 31 partits de Lliga regular i a 3 d’acabar-la, podríem dir que el comptador es posa a 0. Malgrat la derrota a Girona, bé sigui pel desencert en el triple o les quatre baixes, la tercera posició està pràcticament assegurada i l’objectiu del play-off està complert.

Tres partits de simple tràmit en els quals tan sols ens queda esperar per conèixer quin serà el nostre rival, malgrat que aquesta vegada l’escenari no serà la Lliga. En els play-offs els equips es transformen, estan per sobre de les individualitats, en aquesta marató no hi ha el rival dèbil, cap equip vol perdre’s estar a l’anhelada Final a Quatre. Ens queden dos paquets per obrir; el play-off i la Final a Quatre.

Dos reptes per complir, la il·lusió o la decepció, així d’injust. Completar una molt bona competició, aconseguir un excel·lent tercer lloc, és excel·lent. Però en una Lliga tan ajustada, si no quedes primer tens la mateixa oportunitat sent segon que novè.Em preguntava fa uns mesos si estaríem preparats per al segon objectiu; l’ascens.

Ha arribat el moment i cal lligar bé les sabatilles, pensar només en el joc i aïllar de tot el que pugui interrompre la concentració, perquè no hi ha segona oportunitat. Cada partit és una final, i aconseguir l’èxit o simplement conformar-nos amb una gran temporada el separa una línia molt fina, tot dependrà de detalls. El factor pista és nostre, el talent existeix.

L’estratègia, l’afició, la sort i el desig seran suficients? Deixeu-me continuar confiant que sí.