LA CONTRACRÒNICA
Moments
Vaig tenir l’oportunitat de viure de primera mà l’ascens a l’ACB del Caprabo Lleida. Mitjançant una invitació de la FEB amb l’objectiu d’atansar el bàsquet professional a petites ciutats vam poder descobrir de prop l’elit d’aquest meravellós esport. Encara recordo la primera xarrada del president Ferran Vidal a l’ara remodelat Onze de Setembre: “Nois: l’objectiu és que puguem guanyar algun partit aquí a casa per intentar atreure afició al bàsquet.” Aquest va ser el missatge i el primer objectiu que se li marcava a un jove equip davant d’un repte que s’acostava exigent i desconegut.
Sense més ni més. Ni un pèl de pressió. Les expectatives en aquella primera temporada no anaven gaire més enllà de mantenir la categoria.
Va finalitzar aquesta sorprenent primera experiència amb una derrota en el cinquè partit a Alacant que hauria suposat l’ascens a l’ACB. En el curs següent, després d’algun petit canvi a la plantilla, l’equip va aconseguir anar guanyant partits i superant rondes de play-off fins a arribar a l’aparellament amb el Manresa. Partit a partit, amb algunes victòries com a visitants i moltes més en el petit Onze de Setembre, l’afició va anar acudint cada vegada en un major nombre.
El final ja és prou sabut per tothom. Es va haver de construir en temps rècord el Barris Nord, es van aconseguir prop de 4.000 abonats en una ciutat novella de bàsquet i aportacions públiques i privades van ajudar a confeccionar un pressupost que va permetre competir d’una forma molt digna en la que presumia ser la millor lliga d’Europa. Amb el pas dels anys, el que va semblar fàcil s’ha convertit en un èxit molt meritori.
Ara és un altre moment en què cal recolzar i ajudar l’equip i demostrar que Lleida desitja ser de nou ciutat ACB.