A aquest Lleida Esportiu encara li falta un bull

Tres punts de nou de possibles. Una victòria i dos derrotes. En els tres partits, idèntic resultat (1-0, dos en contra i un a favor). No és que sigui un horrorós inici de campionat però tampoc és bo. Això no ha fet més que començar i esclar que hi ha marge de millora, d’acord, però és que aquest Lleida, després d’una pretemporada irregular, apunta tant bones com males maneres. Està a mig fer.

Els equips poderosos, els que al final són a dalt, comencen a la porteria i acaben definint a l’àrea contrària. I no ens referim als grans de veritat (Ter Stegen i Lewandowski, Courtois i Benzema, Oblak i Joao Félix...) sinó als més terrenals.

El Lleida, per exemple, seguint la tradició, la té ben coberta. Però davant són figues d’un altre paner. L’equip es va descapitalitzar a final de l’exercici anterior amb la marxa de Joel Febas, Moha i Joanet.. Només ha marcat un gol en tres jornades i l’ha firmat un defensa, Arnau Gaixas. 

Tant a La Pinilla turolenca com a l’Antonio Puchades valencià, l’atac del Lleida ha deixat molt a desitjar. Tot just un parell de tímides rematades per a satisfacció dels porters rivals. O sigui que aquí hi ha molt camí per recórrer davant de la pressió, que continua creixent per al projecte Pereira-Javaloyes.

Ja apuntàvem fa una setmana tots els condicionants que poden marcar la trajectòria d’un equip que, per desgràcia, no tindrà més tranquil·litat que la que aporti la victòria. I aquesta no ha d’arribar només al Camp d’Esports, on és clau fer-se forts, diumenge vinent (12.00 hores) davant de la Penya Esportiva, sinó en el següent desplaçament a Formentera, un camp que tradicionalment se li ha donat sempre malament al Lleida.

Però no parlem d’estadístiques. Ahir els de Pere Martí en van trencar una altra: cinc partits consecutius guanyant el València-Mestalla. Esclar que per al record al camp del filial valencià (en aquell temps encara no tenia l’actual nom d’un dels referents del futbol xe, Antonio Puchades, sinó el de Ciutat Esportiva de Paterna) sempre ens quedarà aquell espectacular i embogit 3-3 final de la temporada del segon play-off amb Toni Seligrat com a entrenador. Un duel golejador entre el blau Jaime Mata i el local Paco Alcácer, que va firmar un hat-trick, dos emergents jugadors aleshores. Bé, Paco més, encara que els dos van acabar sent internacionals absoluts!

Aplaudiments: La fidelísima afició del Lleida. En escàs nombre, però va ser a l’Antonio Puchades animant l’equip. I aquest és un detall que s’ha anat repetint des de mesos i temporades enrere. Detalls així no tenen preu.

Xiulada: Encara hi ha massa incògnites en la composició real de la plantilla, amb jugadors que no se sap bé si hi són o no. Falta informació per a tranquil·litat de tothom.