Es trenquen les (males) estadístiques però no totes

Ho afirma la saviesa esportiva popular: les estadístiques hi són sempre per trencar-les, fent bandera d’aquell aforisme que resa que quan més dura la ratxa d’imbatibilitat d’un equip més a prop està de perdre-la. Però al que anàvem. El Lleida de Pere Martí va trencar ahir la seua mala ratxa a les Balears.

La temporada passada l’equip, llavors entrenat per Gabri, va perdre, a la Lliga, els quatre partits que va jugar. I a Formentera, el més incomodo desplaçament de la competició amb autocar, avió i ferri, en l’anada i en la tornada, esclar, només havia conegut la derrota en les seues dos úniques visites i en l’última, la de l’exercici anterior, encaixant el gol més ràpid en la història del Lleida Esportiu (17 segons) polvoritzant l’anterior rècord, que el va registrar per a la posterioritat. L’anterior vegada va ser el 19 de novembre del 1950 l’encara Unión Deportiva Lérida (allò de la normalització del nom a Lleida no arribaria fins a mitjans del 70) en la seua primera visita a San Mamés com a equip de Primera divisió.

Va perdre 10-0 i l’1-0 el va encaixar als 50 segons obra de Telmo Zarra, que aquell dia va anotar sis gols. El fotògraf Gómez Vidal, que va cobrir aquell partit, sempre explicava que el gol va agafar Eroles, que defensava la porteria lleidatana, encara posant-se els guants. El cas és que els blaus que ahir van jugar amb la samarreta de la senyera van aconseguir la primera victòria a domicili amb el gol de Javi Comeras, un producte de la pedrera del Vila-real que Martí s’ha emportat al Camp d’Esports i amb tan sols dos gols anotats sumen ja set punts a la classificació.

Un registre acceptable atesa la igualtat que caracteritza des de sempre aquest grup, si es té en compte que únicament n’han encaixat dos (això sí, per recollir dos derrotes) i també aconsegueixen encadenar dos partits consecutius amb la porteria a zero. El pitjor és que, des que va començar aquesta Lliga, a l’Esportiu sembla ennuegar-se-li el gol. Si en tres partits Iñaki Álvarez ha aconseguit no haver de recollir cap pilota de l’interior de la seua porteria, també és cert que, en tres, l’equip ha estat incapaç de perforar la contrària.

I el cas és que a la plantilla hi ha davanters més que suficients per intentar millorar aquestes paupèrrimes prestacions però, de moment, la cosa no funciona. Mentre que Pere Martí té clara l’alineació del centre del camp cap enrere amb Iñaki, Òscar Rubio, Arnau Gaixas, Roger Figueras, Nani, Lolo Mettler i Quadri, davant encara té molts dubtes. Ho prova però no encerta. Els gols arribaran, sens dubte, però ja tarden.

Aplaudiment. La solidesa defensiva de l’equip que li permet encadenar dos partits, tres en total dels cinc disputats, amb la porteria a zero.

Xiulada. El penal fallat per Adrià de Mesa, que continua clarament de pega amb el gol, va impedir que el Lleida trenqués, per primera vegada, la barrera de l’1-0 aquesta temporada.