Apel·lar a l'èpica, de vegades, no és suficient

En altres circumstàncies, l’empat d’ahir al Camp d’Esports amb un Manresa que no jugava a l’estadi lleidatà des de l’últim partit de la campanya 75-76 (o sigui, ja fa 46 anys) –amb victòria manresana per 1-2– hauria semblat decebedor, però, tal com van anar les coses, s’haurà de donar per bo. L’àrbitre riojà Calvo Martínez no va tenir el dia, va cometre més errors que encerts i va ser clau en la jugada que va marcar l’esdevenir del partit: l’expulsió, amb roja directa, de Chuli per una entrada a Putxi. Quedaven 75 minuts al davant, més el temps afegit, i el Lleida es quedava amb deu.

Com que a la Segona RFEF no hi ha VAR, cal fiar-se de la primera impressió i, sí, l’entrada va ser dura. I el criteri arbitral, rigorós. Però això va trasbalsar el Lleida, que ho va protestar pràcticament tot, i, no sé si també, va acovardir un Manresa que pot ser que estigui ara mateix a dalt, en zona de play-off, però que després d’aconseguir avançar-se en el marcador va transmetre la sensació de ser un equip menor.

Li va faltar la mateixa ambició per anar cap a dalt a matar el rival que la grapa que li va sobrar al Lleida, que va apel·lar a l’èpica de sempre encara que, de vegades, no n’hi ha prou per remuntar (d’ocasions en va tenir), però sí per empatar. Les estadístiques són clares. El Lleida, tres gols anotats, vuit punts.

El Manresa, quatre i onze. És el que hi ha. En canvi, sí que vam veure (bons) detalls a l’equip de Pere Martí, molt nerviós, com gairebé sempre, tota la tarda.

La defensa sembla fiable amb quatre jugadors que sembla que seran més que fixos i que els aficionats, que ahir van venir en menor nombre del previsible al Camp d’Esports, se l’aprendran de memòria. I, d’altra banda, mentre que al davant el tècnic castellonenc continua sense trobar la fórmula ideal per poder veure porteria, al centre del camp sí que s’ha descobert la nova perla blava: Quadri Liameed. Nigerià, de vint anys, ara mateix, el referent de l’equip.

Tot el joc passa per les seues botes i a més amb criteri, llegint bé el partit i veient quin dels companys està més ben situat per poder rebre la pilota. El 30, ara mateix, mostra tantes i tan bones prestacions que la categoria se li està quedant petita. Va camí de ser objectiu al mercat d’hivern.

Aplaudiments. Encara que continuen mantenint els dominis a Twitter de “Lleida Esportiu” i “Pereira Javaloyes”, els germans Esteve porten tot el mes d’octubre de vacances. El (mal) entorn sembla ara menys enrarit que temps enrere.

Xiulada. El club, que es veu que ens llegeix, ha col·locat, finalment, el nom de l’àrbitre i la classificació completa al full d’alineacions. Ara només falta millorar les prestacions de megafonia i de l’electrònic, indicant les targetes (locals i visitants), els gols de l’equip rival, i les substitucions de l’equip contrari. Amb això el Camp d’Esports ja semblarà un camp de veritat.