Què faríem, ara mateix, sense Arnau Gaixas?

És cert, aquest Lleida suma ja quatre partits sense conèixer la derrota (tres empats i una victòria), però a la classificació, malgrat haver-se disputat tan sols set jornades de competició, està més a prop del descens (tres punts) que del play-off d’ascens (quatre). El liderat, que ostenta el Terol, queda a vuit. Dit això, i acceptant que la Lliga no ha fet més que començar i que queden encara vint-i-set jornades –sí, 27–, per disputar-se, tot està encara per decidir, però les sensacions, tot i no ser dolentes, no són tampoc excessivament positives.

Aquest Lleida fa la sensació que segueix en fase de construcció i encara que mostra lleugeres millores tampoc no estan la coses com per tirar coets. El pitjor del futbol, com ocorre amb els resultats electorals, és que sempre permet una lectura positiva, per als optimistes, esclar. Si acceptem com a objectiu primordial que en aquesta campanya, amb tot el que està en joc, és vital, si més no, accedir a jugar el play-off d’ascens, no hi ha, encara, per què preocupar-se del tot, però una mica sí.

Es cert que el projecte de Luis Pereira ha tingut molts, moltíssims, problemes, per iniciar-se. Sí, és el que hi ha, però tampoc pot mirar cap a un altre costat amb la circumstància que, dificultats a part, les coses no estan sortint com s’esperava. És evident que a aquest equip li falta gol.

Molt gol. Quatre en set partits són molt pocs –és veritat, només n’han encaixat quatre– però alguna cosa caldrà millorar en tasques ofensives, i més tenint en compte que, d’aquests quatre, dos els ha anotat un central, Arnau Gaixas (davant de l’Ebro i ahir al municipal de Ca n’Anglada de Terrassa) i això no deixa en massa bon lloc els teòrics davanters de l’equip que, per ara, no estan per la feina.És cert que Mané, l’entrenador el bust del qual hauria de figurar a la tribuna del Camp d’Esports, va dir en el seu dia que preferia vuit jugadors amb un gol anotat a l’equip que un de sol que hagués marcat els vuit, però no és bo fiar-se de l’eficàcia golejadora d’un sol davanter. No és comparable, és veritat, però el Barça, per citar un exemple, ho fia tot a l’encert de Lewandowski, però quan aquest no aconsegueix perforar la porteria contrària, i fins i tot fent-ho com davant de l’Inter, l’equip es ressent. I molt. Així que caldrà posar-se les piles. Venen dos partits a casa.

Aplaudiment. Ja ho hem dit, els de Pere Martí han sumat sis dels últims dotze punts en joc. No és per tirar coets, però pot servir.

Xiulada. Amb tan sols quatre gols marcats en set partits no es pot aspirar a grans coses en una Lliga tan competitiva com aquest grup tercer de la Segona RFEF.