De tant jugar amb foc ens hem cremat

Potser estem equivocats, potser no, però no deixa de ser fins i tot increïble que després d’haver disputat tan sols onze jornades de Lliga, sí, onze de trenta-quatre, en el sentir de l’aficionat, l’objectiu principal d’aquest equip sigui el de no perdre la categoria.

Mals vents, en tot cas, bufen per a l’Esportiu. Les estadístiques, després d’una nova derrota, són demolidores. Tan sols dos victòries (la primera, i única a casa, que data de l’11 de setembre i la segona, l’única com a visitant, del 2 d’octubre). La resta, quatre empats i cinc derrotes, amb l’agreujant que tres d’aquestes han estat les tres últimes.

O sigui que, per molt que el president Luis Pereira s’afanyés a dir que per al mercat d’hivern ja ho té tot emparaulat, cal reforçar aquest equip, i en més d’una línia, perquè el desastre que s’atansa no s’arribi a consumar.

Resumint, aquest Lleida de tant jugar amb foc ha acabat cremant-se. I de quina manera. El d’ahir va ser un dels pitjors partits dels blaus en la present temporada i la derrota, totalment merescuda, fins i tot hauria pogut ser més àmplia en el marcador. Imanol Idiakez, l’entrenador que havia jugat l’últim play-off d’ascens fins que va arribar Gabri, encara que arribant més lluny, sempre deia que la classificació s’ha de mirar al final, en les últimes jornades, per saber amb quina carta quedar-se. Potser tenia raó i ara estem fent un drama de manera innecessària (encara).De manera clara les sensacions de l’equip són negatives: falta de concentració, contundència al darrere, pèrdues de pilotes incomprensibles i una penosa falta de gol. Hi ha jugadors com Chuli que sembla que sigui un okupa permanent en el fora de joc. I, per descomptat, no centralitzem les culpes únicament en ell. Tots són culpables del que està succeint.

Iñaki Álvarez, igual que ho va ser Ramon Vila en el partit de Copa del Rei amb l’Alabès, va ser el millor de l’equip. De fet, si no hagués estat per ell, amb dos parades providencials al segon temps, la derrota mínima (això sí, totes han estat per un 1-0, igual que les victòries) el que va passar ahir hauria estat una golejada.

O així ens ho sembla o a l’equip el va enxampar amb el peu canviat l’esbronc des de la grada. Els jugadors que van anar a donar la mà als aficionats, i després d’una llarga reflexió, només van ser Gaixas, Òscar Rubio, Ramon Vila, Adrià de Mesa i Figueras. Els altres se’n van anar al vestidor.

Aplaudiments: Malgrat la decepció per l’enèsima derrota, el comportament dels escassos fidels que van assistir a l’estadi va ser exemplar. Primer, mocadorada a la banqueta i a la llotja. Després, aplaudiments als jugadors.

Xiulada: Jutjant per l’entrada, fer coincidir el Lleida-Alzira amb la inauguració del Mundial de Qatar no va ser la millor de les idees.