La 'Pereiradina' fa efecte al Rico Pérez

Ves per on. Ahir ens vam posar en mode compilador de citacions literàries després de veure el que succeïa al Rico Pérez alacantí, a partir de la golejada del Lleida Esportiu (0-4) infringida a un Hèrcules tocat i enfonsat. La primera, firmada per l’insigne Calderón de la Barca: “Cuentan de un sabio que un día tan pobre y mísero estaba, que sólo se sustentaba de unas hierbas que cogía.

¿Habrá otro, entre sí decía, más pobre y triste que yo?; y cuando el rostro volvió halló la respuesta, viendo que otro sabio iba cogiendo las hierbas que él arrojó” Doncs això, quedeu-vos amb el tema. La segona, encara més subtil i sens dubte pensant en els aficionats que van renunciar a organitzar l’autocar cap a terres alacantines, la va escriure Shakespeare per al seu Enric V, quan el rei arengava les seues tropes moments abans de la batalla d’Azincourt davant dels francesos a la Guerra dels Cent Anys. “Els cavallers que romanen ara al seu llit d’Anglaterra es consideraran maleïts per no haver estat avui aquí”.

Doncs, també. El cas és que l’Esportiu va tirar d’orgull quan més falta li feia anotant, estadística en mà, gairebé els mateixos gols (quatre) en un únic partit que en els deu que havia disputat fins ara a la Segona RFEF (cinc). Sí, és veritat, als de Pere Martí se les van posar com a Ferran VII (monarca que s’enfurismava si no guanyava al billar i els cortesans pilotes li preparaven les boles perquè no fallés la carambola) quan, abans del primer quart d’hora, l’Hèrcules es va quedar amb deu i en la mateixa jugada va encaixar el 0-1, però aquest Esportiu, sens dubte, va semblar un altre a l’estadi alacantí on mai havia guanyat.També pot ser que les declaracions del president Luis Pereira tinguessin l’efecte desitjat.

El seu no va ser un invent, però va treure profit de la denominada Santiaguina que va encunyar Santiago Bernabéu quan les coses anaven malament i baixava al vestidor per pegar als seus jugadors una esbroncada que tremolaven les parets. Pereira, a través del plasma, ho va dir clarito. “Vinc la setmana vinent per prendre decisions. Tinc els fitxatges per al mercat d’hivern emparaulats però aquells jugadors que no suïn la samarreta no dormiran tranquils a partir d’ara.” Vaja, de la mateixa escola que Bernabéu. Sort? Casualitat? Relació causa-efecte? Tot ha pogut influir però no hi ha dubte que els gols de David López, Monterde, Alpha i Agüero donen una altra cara a un equip que no guanyava des del 2 d’octubre.

Aplaudiments: La reacció de l’equip quan més ho necessitava, després de tocar fons al cap de sis partits sense guanyar i tres derrotes consecutives.

Xiulets: L’actitud d’alguns aficionats locals que van obligar les forces de l’ordre a protegir la directiva local de la seua ira durant la segona part i al final del partit.