El Lleida li està agafant el gust a això de guanyar

Això del futbol, ja és cosa sabuda, va de ratxes i sensacions. El Lleida, fa tres setmanes, semblava tocat i enfonsat, per joc no tant, la veritat, però sí per resultats i per constatar que els jugadors estaven moixos i tenien una evident falta de confiança. Així van arribar, a més d’una mala estadística, tres derrotes consecutives que van deixar els de Pere Martí a la plaça de descens.

Però n’hi ha hagut prou, de moment, amb la teràpia de grup de Martí i l’arenga, amb clares advertències del president Luis Pereira, perquè el personal s’hagi posat les piles i hagi aconseguit en dos partits el que no havia aconseguit fins ara: guanyar dos encontres seguits, marcar més gols en aquests (6) que en els onze jugats anteriorment i aconseguir un altre èxit gens menyspreable com ho és el fet que, per primera vegada aquesta temporada, hagi anotat més d’un gol al Camp d’Esports i hagi tornat a guanyar des d’aquell llunyà 11 de setembre en què l’Ebro va caure derrotat (1-0). A més dels aragonesos, els blaus només havien aconseguit perforar la porteria contrària dos vegades: Manresa i Saguntí. I amb Penya Esportiva, Olot i Alzira ni això perquè es van quedar a zero.

El cas és que ara els de Pere Martí fugen de la zona de perill tot i que encara hi estan més a prop que dels llocs de privilegi, però la perspectiva és una altra. Tot i que sense haver fet res determinant, l’equip mostra una altra cara. És veritat que poques vegades es trobarà un equip que plantegi tan poques dificultats com aquest Eivissa de Raúl Garrido, al qual ja li va el carro pel pedregar, però també altres conjunts rivals, amb menys, han puntuat aquí.

Tanamteix, es veu que l’actual Lleida s’ha aplicat a la tàctica del treball, treball i més treball, i a agafar-li el gust (i esperem que l’habilitat també) a això de guanyar i, a més, amb jugadors que estan clarament en línia ascendent de rendiment com són els casos de Joan Monterde, Alpha Bagayoko, David López –esperem que la lesió d’ahir no sigui res seriós– o Alejandro Mejía. Els tres primers van ser titulars de manera merescuda i Mejía va mostrar molt bons detalls en els minuts dels quals va disposar, com l’assistència en el 2-0 a Svitiukha. Ara només falta esperar que a Mallorca segueixi la ratxa.

Aplaudiments: El Lleida i els responsables del Bus de l’Afició ja han fet les paus. Alguns dels responsables van ser a la llotja, convidats per la directiva, veient la victòria davant l’Eivissa Illes Pitiüses. Diumenge, a Mallorca, com és lògic, no hi haurà Martineta, però al Prat, el 8 de gener, sí.

Xiulada: Malgrat el 0-4 d’Alacant, el Camp d’Esports va registrar una entrada molt pobra. El fred i l’inici del pont, sens dubte, van influir-hi força, però els que hi van assistir no van deixar d’animar l’equip del primer fins a l’últim minut dels cinc d’afegit que va decretar el col·legiat.