La rebotiga

Quan veiem un partit, la rebotiga d’un equip sol passar molt desapercebuda. Únicament veiem un grup de jugadors que prova de lluitar per aconseguir una victòria en 40 minuts de joc actiu, de cistelles i errors, d’alegries i decepcions i que, a pesar que alguns jugadors probablement no sàpiguen si el Segre passa per Lleida, intentaran fer que l’afició surti amb un somriure de triomf. Ahir contra el Castelló va sortir creu i el somriure es va desfigurar.

Malgrat no aconseguir-ho, al darrere, hi ha una rebotiga carregada d’intens treball. Quan finalitza un matx, ja comença el següent. Tot ha d’estar planificat i preparat, qualsevol contratemps ha d’estar contemplat.

No és suficient conèixer quins són els seus jugadors referents, cal veure vídeos del rival i conèixer on disposa de les millors ràtios de tir, així com les zones on es produeix més joc. Conèixer fins al mínim detall, saber en quin moment el rival pot ser més dèbil. L’entrenador ha de tenir tota aquesta informació treballada i processada.

La lectura del partit no és improvisada, la sorpresa no forma part del joc. L’entrenador ho sap i encara que el jugador serà l’ídol que convertirà aquesta última cistella en una victòria, hi ha moltes hores prèvies de treball.I malgrat tot, no sempre surt bé, però l’entrenador no pot permetre’s el luxe de guarir-se les ferides, el pròxim encontre és imminent, ha de trobar allò que no va sortir bé, on es van produir els errors i actuar-hi a sobre. Disposa de pocs dies per corregir i millorar, sabent que el rival ha treballat el mateix.

I així dia rere dia.. La partida es juga cada jornada i el que l’afició veu a la pista és el que s’ha cuinat a la rebotiga.