Caldrà anar fent la carta als Reis d'Orient

La cosa aniria més o menys així: “Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar, com que m’he portat relativament bé i no l’he cagat excessivament, m’atreveixo a demanar-vos, a més del que us digneu a portar-me, que em deixeu al Camp d’Esports un nou de veritat, dels que decideixen els partits, i també un organitzador amb comandament a la plaça. Firmat, Luis Pereira.” No queda altra després de veure com el Lleida Esportiu va patir una nova decepció en un semibuit Camp d’Esports amb una derrota contra un rival directe com és el Badalona Futur, que va jugar amb deu els últims 25 minuts i que, a més, va ser capaç d’aconseguir el 0-2 amb un xut parabòlic des de pràcticament el centre del camp. O sigui, l’equip acaba el 2022 de la pitjor manera possible, amb la setena derrota en 15 partits i col·locant-se, a l’hora d’anar-se’n de vacances, en zona de descens.En fi, que fa la sensació –bé, això ja ho intuíem, i així ho escrivíem, fa setmanes– que aquesta campanya va camí de ser de transició per veure què es pot fer de cara a la vinent, perquè el que s’està veient a la gespa no convida precisament a l’optimisme.

Repassem l’equip. Sota pals, amb això de les rotacions, ni Iñaki Álvarez ni Ramon Vila no han acabat de consolidar-se i no fan sensació de seguretat alternant bons encerts i massa errors. Els cinc del darrere sí que semblen fixos, amb Pladevall, Figueras, Gaixas, Monterde i Nani.

Almenys aquí, tret de badades puntuals, estem mínimament bé. Al centre del camp és Quadri i dos places que es reparteixen la resta de centrecampistes. I davant ja és el súmmum.

Encertar el trio ofensiu està més complicat que encertar la combinació guanyadora a l’Euromilió o La Primitiva. Pere Martí, que ahir va haver de tornar a sentir des del Gol Nord (la zona més radical del camp) allò de “Pere, vete ya” (per què deu ser que els càntics més crítics s’entonen sempre en castellà?), prova i prova, però cap iniciativa li surt bé. Cap jugador no acaba resultant resolutiu. Ahir, sense anar més lluny, es va fallar un gol cantat amb 0-0 i amb Denys sol davant del porter. I amb l’1-2, ja en l’afegit, Danylo va fallar l’empat a porteria buida. Així que confiarem en els Reis d’Orient. És el que hi ha perquè no en queda cap altra.

Aplaudiments: La iniciativa de la “Pluja de peluixos” del club durant el descans del partit va ser tot un èxit, superant totes les expectatives. En vam comptar més d’un centenar llançats des de Tribuna, Lateral i Gol Nord. També va estar bé, no era per a menys, el minut de silenci en memòria d’Irina Mihaela, la lleidatana víctima de l’enèsim crim masclista.

Esbroncades: Aquest Lleida desesperaria Job en persona. Comet tants i tants errors que eclipsen els encerts, que també els té, exhibits al llarg del partit.