Qui sanciona els àrbitres?

Partim de la base que jutjar qualsevol cosa sempre és molt complicat. Ho és per a un jutge que ha de dictaminar la culpabilitat o no d’una persona, ho és per a un examinador, que ha de jutjar la capacitat d’un aspirant, i també ho és per a un àrbitre que ha de decidir en segons si una jugada mereix o no càstig. L’arbitratge que aquesta temporada està patint la Lliga LEB Or, la segona més important d’Espanya i probablement la quarta o cinquena d’Europa, és decebedor, i en alguns casos voreja allò demencial.

I no ens referim al nivell tècnic, que en ocasions també és manifestament millorable. Ens referim a l’actitud a la pista. Provocacions, males maneres, prepotència són algunes de les actituds que aquesta temporada veiem amb massa freqüència.

La facilitat per assenyalar tècniques per les més mínimes protestes, les amenaces cap a alguns jugadors i tècnics, les diferències de criteri a l’hora de prendre decisions són actituds que veiem amb assiduïtat. I en aquesta situació val a preguntar-se: qui sanciona els àrbitres? Mai es dona publicitat a una sanció per als col·legiats suposant, que és molt suposar, que n’hi hagi.I, al marge de la qüestió arbitral, la millor notícia per al Força Lleida ha arribat amb la decisió de Michael Carrera de continuar al club fins a finals de temporada. El millor jugador de la LEB Or ha decidit ignorar els “cants de sirena” que arribaven des de Fuenlabrada i no jugar, almenys de moment, a l’ACB, renunciant també a un contracte que li hauria reportat més ingressos que els que rebrà a Lleida.

Gestos com el de Carrera fan pensar que encara queden persones, per desgràcia poques, que saben complir els compromisos que contreuen.