Paciència, encara queda molta feina a fer

Ningú va dir que la recuperació del Lleida seria fàcil. L’equip, amb el canvi d’inquilí a la banqueta, promet, s’entreveu la llum al final del túnel, s’observen brots verds.. però queda molta, moltíssima feina a fer.

Amb Seligrat s’han sumat quatre dels sis punts possibles i encara que és allà, amenaçador, s’ha fugit del fantasma del descens. Però davant de l’Espanyol B, que es va presentar a Lleida com a segon classificat –ara ha cedit la plaça al València Mestalla, guanyador a Formentera–, els blaus van demostrar, igual que fa set dies al Sagnier, que el partit se’ls va fer massa llarg. El primer temps va ser bo, molt bo, i igual que davant del Prat, van superar el rival i van aconseguir el més dificil: avançar-se en el marcador.

I a sobre amb el plus afegit que abans del descans els de Seligrat es van quedar en superioritat númerica per l’expulsió d’un rival. Tot semblava de cara per sumar una nova victòria a la nevera en què s’havia convertit el Camp d’Esports per les inclemències meteorològiques. Però va arribar el segon temps i el Lleida va començar a donar mostres de debilitat.

Van començar a perdre’s pilotes innecessàries i va tornar a evidenciar-se que al davant falta gol. Sí, l’equip va anar de més a menys, però malgrat això, abans del cop en contra, va tenir el partit a l’abast. El 2-0 estava pujant ja en el marcador quan la rematada de David López va acabar estavellant-se a la fusta.

I poc després, en una pilota descontrolada al centre del camp, va arribar, en un golàs això sí, l’empat visitant que, fent bona aquella llegenda esportiva que s’atribueix al mag Helenio Herrera, jugava millor amb deu que amb onze.A partir d’allà, es va trencar el partit i, les coses com siguin, l’Espanyol B, que va demostrar formes de gran equip, va saber manejar-se millor en el caos que el seu rival. Ara hi ha una altra setmana pel mig perquè Toni Seligrat –que si Van Gaal presumeix de llibreta, ell tira de foli– ajusti les deficiències observades que anota meticulosament durant el partit. Hi ha una setmana per endavant per corregir errors, esperar reforços i pensar que diumenge (12.00 hores), i una altra vegada a casa, el líder Terol no deixarà jugar tant el Lleida com ho va fer ahir el filial periquito.

És un equip molt més guerrer.Aplaudiments. Se’ls mereixen tots aquests aficionats que, és veritat, no van ser gaires, però que es van atrevir a desafiar la boira i el fred del Camp d’Esports en comptes de quedar-se a casa còmodament calentons.Xiulada. Mira que portem anys veient futbol però mai no havíem vist una targeta tan ximple com la del visitant Hernández.

Va entrar al minut 26 de joc per substituir un company que s’havia lesionat, però ho va fer des d’un lloc antireglamentari, sense esperar l’autorització arbitral i sense donar temps per oficialitzar el canvi al tauler electrònic.