Sí, un punt més, però queda una jornada menys

El Lleida ho va intentar, però no va poder passar de l’empat sense gols davant del líder de la categoria, un Terol molt ben plantat al camp i que, un pèl conservador tot sigui dit, tampoc no va passar per gaires conflictes demostrant per què el gegantí Taliby és un dels millors porters de la Lliga i la seua defensa, de les menys golejades del torneig. El Lleida de Seligrat va sumar un punt més, sí. Amb el de Torrent a la banqueta s’ha aconseguit arribar als tres partits sense perdre amb cinc punts de nou de possibles.

Això permet allunyar-se tres punts de la plaça del play-out que ocupa ara mateix el Saguntí i a tres també del descens que marca l’Eivissa Illes Pitiüses. A més, l’equip blau visita el camp de l’Ebro en el pròxim partit (diumenge, 12.00 h), el cuer de la categoria que, tot s’ha de dir, intentarà lluitar per les seues darreres opcions de permanència.Dit això també cal fixar-se en un altre fet no menys preocupant. Sí, l’equip ja té 21 punts (abans de l’inici del partit estava amb 20 malgrat que sigui una obvietat dir-ho) però ha dilapidat una jornada més sense poder remuntar el vol al cent per cent.

L’equip s’està veient llastat pel fet incontestable que tan sols ha estat capaç de guanyar en dos dels deu partits que ha disputat al Camp d’Esports, mentre que a domicili ha vençut en tres dels vuit que ha jugat.I una altra cosa. Davant del Prat, al Sagnier, i davant de l’Espanyol B i Terol a casa, el Lleida ha mostrat idèntics símptomes: tres excel·lents bons primers temps (dos gols a Barcelona i un a Lleida) però després, passat el descans, es veu de manera palpable que a l’equip se li fan interminables els segons 45 minuts. I encara més.

Contra l’Espanyol, Seligrat només va utilitzar dos dels cinc canvis possibles i contra els aragonesos, tres, quan era evident que hi havia jugadors que estaven fosos, però les tres finestres ja s’havien esgotat amb una única substitució en cada ocasió. Dit això, i coneixent com coneixem Seligrat, espanta pensar que és el que veu quan es gira i fa un cop d’ull als futbolistes que té asseguts a la banqueta.

Aplaudiments. Bona la idea del club de reconèixer el treball de la resta de clubs de la demarcació convidant-los al Camp d’Esports i fent-los sortir al centre del camp en el descans. No hi van ser tots els que hi ha però la llista va ser llarga: Sícoris, CTT Borges, INEF, CECELL, Balàfia, Club Billar Lleida, Pardinyes (futbol, futbol sala i bàsquet), Futsal Lleida, Lleida Atletisme, Templers, Raiers, FEDAC, Gardeny i Magraners.

Xiulades: Les carències ofensives del Lleida que, per moments, resulten desesperants, però és evident que trobar un golejador bo, bonic i barat és certament impossible en el mercat d’hivern, tot i que encara queden nou dies per al tancament.