La Seligraneta sotsobra a La Almozara

És que ni fet a propòsit podia haver sortit pitjor la jornada. El Lleida ha perdut al camp de l’Ebro, el cuer de la categoria que ostentava el dubtós honor de no haver guanyat ni un sol partit dels que s’han disputat fins a la data (nou empats i nou derrotes). A casa tan sols havia sumat cinc empats (Formentera, Badalona, Eivissa Illes Pitiüses, Terrassa i Olot) i havia perdut amb València, Espanyol B i Alzira.

Però és que, a més, els del Lleida Esportiu van jugar des del minut 26, sí, des del minut 26!, amb un home més. Doncs, ni així. Una jugada a pilota parada en els primers compassos de la segona meitat va suposar la primera derrota de la segona etapa de Seligrat al Camp d’Esports, després d’una victòria inicial (Prat) i dos empats consecutius a casa (Espanyol B i Terol).

Ningú pensava en la derrota. Sens dubte ni el mateix Seligrat malgrat col·locar-se benes abans de la ferida esgrimint els tòpics de “no hi ha enemic petit”, “el futbol és així”, “el camp és una caixa de mistos” o els més originals, tot cal dir-ho, en la prèvia de “tret que sigui un partit decisiu sempre que puntuem diré que estic content amb el punt” o, ja a posteriori, que “contra deu juguem pitjor” i que l’Ebro “té més centímetres que nosaltres”.El cas és que la “Seligraneta”, com van definir, de manera simpàtica, els incondicionals que van viatjar fins a Saragossa com a intrèpida nau solcant l’Ebre, va sotsobrar a La Almozara de manera tan espectacular com preocupant. Sí, preocupant perquè el Lleida hi ha tornat i torna a flirtejar amb el descens.

Ja se sabia que la cosa no seria fàcil, i que cada enfrontament es convertiria en una final. I, encara diria més, que aquesta categoria està d’allò més igualada i que qualsevol detall, per mínim que sigui –com va passar ahir contra l’Ebro– decanta els partits a favor o en contra. Fins aquí, d’acord, però resulta com a mínim inacceptable que el rival, a qui li costava Déu i ajuda marcar un gol –bé, al Lleida, també!–, anoti una diana a pilota aturada amb tots els jugadors rivals perillosos suposadament controlats per la defensa del Lleida, i després de les indicacions prèvies al vestidor, durant el descans, explicades per boca del tècnic.

Sens dubte algú no va prestar l’atenció deguda i va provocar una barrabassada que pot afectar, i molt, el que resta de temporada. Així que, estiguem atents, que la cosa està malament, però encara pot estar moltíssim pitjor.Aplaudiments. El detall del Lleida sol·licitant, i aconseguint, un minut de silenci abans de l’inici de l’enfrontament en memòria del difunt Gerard Escoda.

També la paciència dels seguidors, incansables, que no deixen de seguir l’equip allà on jugui.Xiulada. Avui és dilluns 30? Sí? Doncs no hi ha més preguntes, Senyoria.