L'esport com a espectacle

Ahir el Força Lleida no va poder aconseguir el rècord d’estar un any sense perdre com a equip local. Hauria estat una fita molt important i de gran mèrit si mirem tots els equips que han passat per l’Espai Fruita Barris Nord, però això no treu importància a tota la feina feta. Tret d’aquesta dada, m’agradaria fer una reflexió enfocada a la gran quantitat de protagonistes que han fet possible totes aquestes victòries fins a dia d’avui.

Em plantejo si és bon senyal que hagin passat molts jugadors defensant la samarreta del Força Lleida i que pocs han estat els afortunats a poder dir que han estat en tots aquests partits. Tot evoluciona molt ràpidament, i segur que estem davant d’un canvi de la concepció d’esport de club. Els esdeveniments esportius evolucionen simplement a ser un espectacle, en el qual els jugadors són mercenaris i van als llocs on els ofereixen les millors condicions o allà on poden tenir un aparador per poder progressar.

Abans els aficionats/des se sabien les alineacions quasi de memòria i ara ho tenen més difícil, ja que les plantilles van canviant molt sovint. No es tenen jugadors formats al club que són el referent de la gent formada a la casa i aquelles persones que tenen l’escènica i inculquen la filosofia del club, però sembla que aquest fet no sigui compatible amb l’espectacle. Xou o no, ahir els lleidatans podíem estar contents, perquè l’espectacle del bàsquet lleidatà va poder amb el partit de futbol del Barça, un dia més l’afició va respondre i això significa que els equips de Lleida ens comencen a importar als lleidatans.