Un punt més, però l'equip encara no veu porta

El Lleida va tornar a sumar després de dos jornades sense fer-ho, però tan sols ha aconseguit tres punts dels últims quinze, la qual cosa fa que l’equip continuï en zona de descens i a dos punts de la salvació que marca, ara mateix, el Saguntí. Fins aquí el més destacat del partit disputat a l’eivissenca Santa Eulària des Riu, que tot aquest cap de setmana ha estat en plena festa major. Els de Viadero van mostrant les cartes.

El càntabre és de la creença, pel que sembla, que els equips van muntant des del darrere. Mantenir la porteria a zero és fonamental per mirar cap endavant. Davant de la Penya Esportiva ho va aconseguir.

Un punt més al recompte. El costat dolent és que, per enèsima vegada aquesta temporada, el gol va passar de llarg. I això ja no és tan bo.

Cert que davant hi havia un dels tres equips que comandaven la classificació abans de començar la jornada i que a casa tan sols havia cedit una sola derrota. El Lleida va jugar amb tres centrals i dos laterals amb recorregut i a penes va passar per moments de dificultats. Va debutar Campins, pràcticament sense entrenar-se, en l’eix de la defensa al costat d’Òscar Rubio, resituat per necessitat al costat de Roger Figueras.

Damià Sabater, un altre dels fitxatges d’hivern, va jugar de titular i el nou Mario Rivas va entrar en els minuts finals. Ah!, i també va estar a la banqueta Marc Castellsagué, el nou segon de Viadero. En fi, que es manté l’esperança encara que s’hagi dilapidat una jornada, ara ja només en queden tretze, per a la salvació.

Aquest diumenge vinent una altra final, perquè no ho dubtin, ja ho seran totes, contra el Formentera al Camp d’Esports, un altre equip en zona de play-off d’ascens. I no es despistin, pel tema de facilitar-los el viatge als illencs, el partit es disputarà diumenge a les 11.00 hores.Per cert, i sense acritud, Adrià de Mesa va debutar ahir amb el seu nou club, l’Atlètic Lleida, i va aconseguir trencar la interminable ratxa negativa que arrossegava amb l’Eixea, el seu penúltim club, i el Lleida, l’últim. Va veure porteria al camp de la Pirinaica.

Aplaudiments: Sumar un punt pot no ser excessivament bo, però pitjor hauria estat perdre. També ens ha agradat aquesta setmana veure com Pereira, Javaloyes i companyia insisteixen en la creació de l’Associació de Veterans del club. No són, de moment, tots els que són, però fa goig veure que s’hi han apuntat il·lustres com Juanjo Lekumberri, Aniano, Vicenç Amigó o Puig Solsona.

Xiulada. Segon partit amb Viadero a la banqueta i un sol gol a favor. El gol continua sent la gran assignatura pendent d’aquest equip. I, encara que pugui considerar-se una anècdota, no per això deixa de ser trist que el partit de Segona Catalana que s’havia de jugar ahir entre el Lleida B i el Borges Blanques a l’Annex hagués de suspendre’s perquè.. les porteries no tenien l’altura reglamentària.