Cas Negreira i bàsquet

Aquests dies no es parla d’una altra cosa que no sigui el cas Negreira i l’embolic generat al voltant dels contractes d’assessorament que vinculen l’entitat blaugrana i la família de l’exvicepresident dels àrbitres espanyols. Un cas que ha destapat totes les alarmes entre els aficionats per la falta d’ètica i estètica d’aquest tipus de pseudocorrupteles edulcorades en contractacions virtuals sense contraprestacions reals i del tot improductives i menys eficaces a tenor dels resultats estadístics. Fins aquí futbol.

Atès tot plegat i un cop analitzat el fons de la qüestió, veiem que una bona part dels equips tenen vinculacions amb exàrbitres que són socis dels clubs i fins i tot directius després de deixar la pràctica professional. El cas més conegut va ser el del navarrès Daniel Zariquiegui, l’home que va revolucionar el món de l’arbitratge a Espanya als anys 60 i després va ser delegat de l’Osasuna una pila d’anys fent de bon amfitrió al Sadar.Tenint en compte el nombre de tècniques que rep el Força Lleida i la gran quantitat d’expulsions tant per part de l’entrenador com de l’MVP Carrera, potser fora bo deixar-nos assessorar per entesos en aquest món soterrat per saber a què atenir-nos. Psicologia arbitral aplicada al bàsquet.

Saber reaccionar davant els àrbitres no és un tema fútil.