El Lleida tria la millor disfressa per tornar a guanyar

Han hagut de passar dos mesos i vuit dies perquè el Lleida Esportiu hagi tornat a guanyar al Camp d’Esports. L’últim triomf, encara amb Pere Martí a la banqueta, es remunta al 4 de desembre del 2022 quan es va derrotar 2-0 l’Eivissa Illes Pitiüses. I l’anterior, a l’11 de setembre (1-0 a l’Ebro).

En ple Carnaval els d’Ángel Viadero la van encertar de ple a l’hora d’escollir la disfressa amb què trencar la ratxa de cinc partits consecutius sense guanyar –tres empats i dos derrotes–, encara que tres van ser amb Seligrat a la banqueta i també sumar els primers tres punts amb el càntabre de màxim responsable, que ha iniciat una clara línia ascendent: en cas de debutar amb derrota davant del València Mestalla, es va passar a empatar davant del Penya Esportiva i ara derrotar el Formentera en el que sens dubte ha estat el millor partit de la temporada. Esclar que la disfressa més cridanera se la va posar Alpha Bagayoko, també en la seua millor actuació en mesos: ràpid, incisiu, desbordant, assistent i provocador de faltes. Només li va faltar el gol per arredonir una actuació memorable.

De fet ho va tenir a la segona meitat, poc abans de ser substituït –Viadero va estar agil de reflexos–, perquè la grada, posada dempeus, l’acomiadés amb una eixordadora salva d’aplaudiments.Però és que amb Alpha en pla estrella, va millorar el rendiment col·lectiu de l’equip. Viadero s’ha apuntat ja a un onze tipus –Toni Seligrat en el seu fugaç pas per la casa també ho va intuir–, amb una línia defensiva impecable, a la qual Campins s’ha adaptat perfectament i un centre del camp en el qual Quadri ja és insubstituïble i Agüero marca diferències. I els altres, a rebuf d’aquests tres futbolistes, també han fet un pas endavant i el que abans es veia tot negre i deprimen es veu ara benèvol i de color del rosa.

Però tampoc ens tornem bojos. Ja se sap que l’eufòria i la decepció estan separades per una línia molt fina que, en ocasions, es traspassa d’una manera inapreciable. O sigui, que encara no s’ha guanyat res.

Queden encara dotze finals per assegurar la permanència –diumenge a Manresa, 12.00 hores, la següent– i després, en qualsevol cas, mirar per veure si ens dona o no per a altres menesters.

Aplaudiments. En l’horari més inusual, 11 del matí, tot va sortir a la perfecció: temperatura primaveral, més que acceptable entrada d’aficionats que van vibrar com mai amb el joc dels blaus i, sobretot, per aquests tres punts que deixen el Lleida anés de la zona de perill.

Xiulades. Poques coses negatives es poden anotar pel que fa al partit d’ahir diumenge. Si de cas, l’actitud condescendent del col·legiat basc, Iker Ruiz Rabanal, a qui va faltar poc perquè se li escapés el matx de les mans. Això sí, en la recta final, va deixar els visitants amb nou jugadors amb dos roges per doble amonestació.