Viadero s'apunta a la ja oblidada mitjana anglesa

El britànic Terry Venables (Danenham, 1943) va donar una Lliga al Barça, moltíssims anys després, la campanya 84-85, defensant a mort el que ell va qualificar de “mitjana anglesa”, que no era res més que sumar tres de cada quatre punts en joc. Assegurava que, si ho aconseguia, el títol de campió estava assegurat. Però clar, en aquells temps la victòria estava premiada amb dos punts i no tres com ara, amb la qual cosa, aquesta teoria, que en la traducció als temps actuals serà de quatre de cada sis, ja no sembla, a priori, tan infal·lible. El cas és que Ángel Viadero, veient el que té a la plantilla, s’ha apuntat a aquesta teoria. Buscar l’empat a fora, sense cap vergonya a més, i anar a guanyar al Camp d’Esports. De moment, la cosa li ha funcionat amb el Penya Esportiva, el Formentera i ahir a Manresa. El costat dolent és que la resta de rivals en aquesta lluita per no caure a la Tercera RFEF a final de temporada, a més de jugar a no perdre, van i guanyen. I, com ja argumentàvem, l’empat no és tan bo. Exemple palmari.

Una victòria i dos derrotes suma el mateix que tres empats. I així les coses, després d’aquesta última jornada, el Lleida queda a un punt del play-out que marca el Saguntí i a un altre de la plaça de descens, que ocupa, ara mateix, el Prat. L’Olot queda a dos punts, l’Eivissa Illes Pitiüses a tres i, ja més despenjats, Mallorca B, malgrat la seua victòria a la Dani Jarque de Sant Adrià, i Ebro, penúltim i últim, respectivament.Per aquest motiu, al Lleida Esportiu no li quedarà més opció que tornar a apel·lar a l’èpica per rebre diumenge vinent al Camp d’Esports (12.00 hores) el Terrassa, que, després de golejar a Sagunt (1-4), està lluitant per ficar el cap a les places de play-off d’ascens.I una altra qüestió no menys important.

Ángel Viadero, amb els últims reforços, amb els quals ja no va poder comptar Toni Seligrat, té clar que d’aquí a final de temporada i, tret d’algun inesperat gir de guió d’ultimíssima hora, o el que és el mateix en forma de lesió o sanció, confiarà per aconseguir la permanència en catorze o quinze jugadors. O sigui que els aficionats se sabran l’alineació titular pràcticament de memòria. No passa res si les coses van sortint mitjanament bé. Una altra cosa serà si cal sacsejar la banqueta. De fet, ahir al Nou Congost de Manresa, el tècnic càntabre només va utilitzar dos canvis dels cinc que podia utilitzar. Va arrancar un empat, sí, però la falta de gol de l’equip –en 11 dels 24 partits disputats es va quedar sense marcar– és preocupant.

Aplaudiments: Sigui com sigui, el Lleida d’Ángel Viadero ja suma tres partits sense perdre i es manté aquí, amenaçat, però fora de la zona de descens.

Xiulada: El fet de jugar a no perdre és bo si s’aconsegueix l’objectiu i més en una categoria tan amarrategui com és aquesta Segona RFEF, però és un risc que no sempre acaba bé.