SEGRE

LA CONTRACRÒNICA

Sumant d'un en un no ens arribarà

Malgrat sumar quatre partits sense encaixar un gol, els d’Ángel Viadero cauen a la plaça de play-out i amb dos sortides consecutives

El club va convidar una vintena de dones a la llotja i les va homenatjar al descans del partit.

El club va convidar una vintena de dones a la llotja i les va homenatjar al descans del partit.JORDI ECHEVARRIA

Creat:

Actualitzat:

D’acord, el Lleida Esportiu ha aconseguit la gesta de sumar quatre partits consecutius sense encaixar un sol gol. Sí senyor, amb un parell! Però aquesta proesa ha suposat sumar sis punts de dotze de possibles amb aquesta victòria contra el Formentera i tres empats amb Penya Esportiva, Manresa i Terrassa. Però si ens posem primmirats, aquests sis punts s’haurien sumat, d’idèntica manera, amb dos victòries i dos derrotes. És a dir, que potser hauríem de ser una mica menys seguidors d’aquella teoria que encunyava el gran Mané: “La federació, abans de jugar, ja t’ha regalat un punt. És de ximples perdre’l.” Clar, això ho deia quan la competició era encara de dos punts per partit guanyat. Ara és de tres i els comptes no surten. I menys encara quan es ve d’un horrible inici de campionat. En fi, si volem veure la botella mig plena, s’ha d’acceptar que es va sumar un punt davant d’un rival molt superior, que va jugar més i millor que el Lleida i que va gaudir de més i millors ocasions de gol, que si no van fructificar va ser per la impecable actuació del porter Iñaki Álvarez, que va evitar la derrota.

El cas és que després de la resta de resultats de la jornada, els d’Ángel Viadero cauen de nou a les posicions de play out, a un punt de la salvació, que marca el Saguntí, i dos per sobre del descens directe, que ocupa ara mateix l’Olot.I ves per on, aquests dos equips seran els pròxims rivals de l’Esportiu en dos desplaçaments consecutius. El primer, a Sagunt, i el segon, a la capital de la Garrotxa. Tal com estan les coses, tot apunta que podem assistir a un nou doble empat, a zero probablement. En altres circumstàncies no seria mala cosa, però ens fa pensar que sumant d’un en un no ens donarà per als objectius marcats en una temporada que tots desitgen oblidar com més aviat millor i somiar amb una pròxima campanya a la Segona RFEF.

Aplaudiments: De nou l’afició. Va tornar al Camp d’Esports en nombre acceptable, ateses les circumstàncies, i no va deixar d’animar l’equip. I sense un sol retret.També és d’aplaudir les iniciatives des del club per integrar-se al teixit social de Lleida. Ahir es va retre homenatge a les esportistes femenines lleidatanes (directives, entrenadores, jugadores...), però fa la sensació que els actes al descans tenen poca rellevància, potser perquè la megafonia continua sense funcionar de manera adequada.

Xiudala: Que faci dotze partits que el Lleida no marca dels vint-i-cinc que ha disputat no convida, precisament, a l’optimisme. Si exceptuem els quatre gols que va anotar l’equip a l’estadi Rico Pérez, encara amb Pere Martí a la banqueta, l’Esportiu no ha estat capaç d’anotar més que dos gols amb Formentera, Eivissa i Prat. En els restants en els quals n’ha anotat (Ebro, València, Saguntí, Terrassa, Mallorca B, Espanyol B i Formentera –al partit d’anada–), només un.

tracking