Lideratge col·lectiu

En tots els equips, ja siguin esportius o no, és del tot imprescindible la presència d’un líder. En el bàsquet es tracta d’aquest jugador influent que és capaç, a banda d’altres virtuts, de treure el millor dels seus companys. Un bon lideratge pot arribar a ser determinant en els èxits que s’aconsegueixin al llarg de la temporada.

En el primer projecte de bàsquet professional que es va crear a Lleida, es va apostar pel fitxatge d’un líder. Un jugador estrella que fos una referència per a l’equip. Aleshores es va apostar per l’americà Joe Bunn, un pivot de tot just 1,90, amb excel·lents números individuals a la lliga que li havien valgut per endur-se l’MVP en diverses edicions.

La segona temporada es va apostar no tant per un líder, sinó per un bon jugador d’equip que no absorbís tant protagonisme. El resultat va ser l’ascens a l’ACB amb un creixement espectacular de la resta de l’equip. La presència d’un líder representa, en moltes ocasions, un cost excessivament elevat, i aquest no és altre que el risc que altres jugadors s’acomodin i, per tant, no assumeixin unes responsabilitats que podrien millorar el rendiment de l’equip.Ahir a la nit, Michael Carrera va oferir una vegada més un nou recital de joc davant de l’Oviedo.

26 punts i 11 rebots, i aconseguint un 37 de valoració. Sens dubte, és tot un luxe el fet de poder comptar amb el veneçolà al Força Lleida. És un autèntic líder.

Però el bàsquet és un joc d’equip, i si l’equip vol fer un pas endavant, és imprescindible que altres jugadors amb potencial aportin més equilibri a l’equip. Per aconseguir èxits, el lideratge col·lectiu ha de prevaler sobre l’individual perquè els objectius col·lectius superin els individuals.