Ridícul de Viadero i els seus en territori romà

Ja ho havíem advertit per activa i per passiva, sense cap intenció de convertir-nos en l’oracle del Camp d’Esports: presumir de no encaixar gols sense tampoc marcar-los no condueix a res; positiu, s’entén. Sí, els d’Ángel Viadero presumien del fet que en els últims quatre partits ningú els havia marcat un gol. Però al final, fent balanç del pas del tècnic càntabre per l’Esportiu, els números són inqüestionables: sis punts dels últims divuit i, això és la part més greu, dotze partits sense marcar dels vint-i-cinc que s’han jugat. Així és molt complicat poder complir objectius marcats.

El Lleida al Nuevo Morvedre no es va assemblar gens a les tropes cartagineses que, el 219 aC i en el marc de les Segones Guerres Púniques, van assetjar la ciutat, aliada de Roma, i la van arrasar després de vuit mesos de sagnants batalles. L’actual Saguntí, i el seu orgull romà, en van tenir prou amb noranta minuts (i els últims van ser veritablement de la brossa) per golejar 4-0 un equip que no encaixava un resultat així des del dia 20 de febrer del 2022, en el qual, amb Gabri a la banqueta, va caure al camp de l’Eivissa Illes Pitiües, aleshores encara entrenat per Raúl Garrido.

Després del daltabaix en terres valencianes, queda clar que sortir a especular amb l’empat inicial és una aposta més que arriscada si, especialment, a la zona ofensiva no hi ha ningú, absolutament ningú, que sigui capaç de resoldre un partit, ni en jugada col·lectiva, acció individual o estratègia. La derrota, merescuda totalment i que encara hauria pogut ser més voluminosa, deixa el Lleida a la mateixa zona de play-out en què estava abans de començar a jugar però la diferència amb la permanència augmenta fins als tres punts i els de baix pressionen molt moltíssim. I una altra cosa. De cara a aquest “indult” que concedeix la federació al millor equip dels cinc que ocupen la tretzena posició a la Segona RFEF –els quatre pitjors disputaran la ronda de salvació–, el Lleida la va començar amb un “+2” al caseller, cosa que li proporcionava un cert avantatge ara mateix, però que després de la golejada s’ha convertit en un “-2” que no fa cap altra cosa que complicar encara més la situació. Ara mateix desconeixem què dirà Viadero a la prèvia del següent partit a Olot. Però és indubtable que el xoc ja no va ser únicament important per a l’esdevenir futur de l’entitat, sinó que, aquesta vegada sí, serà una final quan falten nou jornades.

Aplaudiments: Molt poc, o res a aplaudir, excepte aquests aficionats que van tenir l’ànim de matinar, desplaçar-se a Sagunt i tornar, decebuts cap a Lleida, després d’haver animat els seus.

Xiulada: El pitjor partit en setmanes d’un equip al qual fa la sensació que l’està sobrepassant la pressió de salvar una categoria que, cada vegada, pren forma de missió impossible.