Un puntet més i una jornada menys

E l cor ens diu que empatar al Luis Sunyer amb l’Alzira és un mal resultat i el cap, ateses les circumstàncies i tal i com anaven les coses, que tampoc no està tan malament. Doncs depèn. Sí, veníem amb una pujada després de dos victòries consecutives, se sabia que un triomf ens atansava, ben poc però ens atansava, a la zona alta de la classificació.

La derrota ens tornava al play-out i, qui sap si al descens, segons els resultats que es donin avui. L’empat deixa les coses més o menys com estaven, amb un puntet més i una jornada menys, en resten només sis per al final, per saber a què atenir-nos. Ja sabem que fins al 14 de maig cada partit serà una final –Hèrcules, Eivissa Illes Pitiüses, Mallorca B, Badalona Futur, Prat i Espanyol B–, però el sofriment hi serà tret que el trenqui una ratxa positiva, esperem, o negativa, això no, que deixi les coses aclarides d’una manera irreversible amb antelació.

A Alzira, tornant al partit d’ahir, els d’Ángel Viadero van tornar a mostrar les dos cares que el caracteritzen aquesta temporada. Mal inici, reacció amb el 0-1, badades en l’1-1, pèssima arrancada després del descans, amb el 2-1 que va provocar que l’equip sortís del partit, empenta final amb el 2-2 i capacitat de sacrifici per aguantar l’empat amb deu després de l’expulsió de Nani.A destacar la incomprensible decisió de Viadero, encara que per descomptat vista des de fora, de cremar alegrement una finestra de canvis amb poc més de cinc minuts de marge. Amb els dos jugadors escalfant a la banda, va fer entrar Mario Ribas per Chuli i poc després Alpha Bagayoko per Damià Sabaté.

La cosa va sortir bé i va quedar, en el fons, en una simple anècdota, però hauria pogut ser molt pitjor segons fossin les ventures del joc.I un altre detall, dins de la sequera golejadora del Lleida, aquesta vegada van saber anotar dos jugadors que no s’havien estrenat fins al moment. Pape Diamanka, al primer temps, i Mario Rivas, al segon. Dos dels reforços d’hivern de l’Esportiu. Almenys van justificar la seua arribada.

Aplaudiments: L’arribada de Raúl Fuster com el nou director esportiu de l’entitat. En la seua tercera arribada al Camp d’Esports li hem de recomanar que obri dos carpetes de cara al futur: una per si s’aconsegueix mantenir-se a la Segona RFEF i una altra per si es produeix el descens a Tercera. En qualsevol cas cal remenar de valent aquest equip.

Esbroncades: Els molts minuts en què el Lleida va estar grogui en terres valencianes després del 2-1 i després de l’expulsió de Nani, i el fet que, malgrat mantenir-se el +1 en l’average general, s’ha perdut el particular amb l’Alzira, que va guanyar al Camp d’Esports.