El Lleida amarga la mona als aficionats

Va ser diumenge, sí, però no de resurrecció, i perdonin l’acudit fàcil. En plena Setmana Santa, i amb una afluència d’espectadors que, sense ser bona, sí que va ser millor del que podia esperar-se, el Lleida va perdre contra un Hèrcules que recupera la fe a poder entrar encara al play-off. Els resultats de la jornada –per sort!– van ser favorables als interessos de l’Esportiu, que es manté en idèntica posició en la qual estava abans de l’inici.

Les diferències a baix són les mateixes. L’Alzira, que marca el play-out, queda a un punt, i el descens, que el marca el Prat, és a tres. El dolent és que queden cada vegada menys jornades i el marge d’error disminueix a terminis gegantescos.

Als de Viadero els resten cinc partits, cadascun més complicat, començant pel de diumenge vinent (12.00 hores) al feu de l’Eivissa Illes Pitiüses, en zona de descens i a nou punts dels blaus. Tanmateix, una derrota podria complicar encara més les seues perspectives de permanència. Els dos de casa també seran veritables finals davant de Mallorca B i Prat, i encara quedarà desplaçar-se a Badalona i al Dani Jarque.

El cas és que ahir el Lleida no va jugar bé. Se li notava que tenia respecte als alacantins, i aquests, al seu torn, als locals. Tanmateix, dos errors incomprensibles en defensa van decantar el partit.

El primer, afortunadament, va acabar en córner, però, tot seguit, el segon va acabar en gol. Va ser un veritable regal que va donar ales als herculencs i va generar dubtes als de Viadero, que ja es van veure incapaços –una gran parada de Carlos Abad i un rematada al pal de Svityukha i para de comptar– de remuntar un rival amb molt ofici, i per molt ofici cal entendre com aconseguir que transcorrin els minuts sense que passin gaires coses sobre la gespa. Sí, és un recurs d’equip petit, però és que el quadre alacantí, ara mateix, ho és.

D’aquell gran Hèrcules, que brillava a Primera, ja només queda el record, i, òbviament, el nom i l’escut.I una última cosa que ja hem apuntat en anteriors ocasions. Alpha Bagayoko és, ara mateix, el millor jugador de l’equip. El dolent és que no té gol.

Ahir va vorejar l’excel·lència. Va atacar per la dreta, per l’esquerra, va provocar la falta que va costar l’expulsió al visitant Riera i va jugar també com a lateral dret per generar més perill per la banda. El que va fer ahir va ser de barret.Aplaudiments.

No va poder debutar amb victòria però ens alegrem de veure com a flamant delegat de camp el jugador del planter Joel Mur, un excel·lent porter, la mare del qual, Marian, va treballar molts anys a l’àrea administrativa del Camp d’Esports.Xiulada. Ja sabem que ara mateix és el menys prioritari en les moltes necessitats que té l’Esportiu però el tema de la megafonia ahir va superar l’insuperable. De cara a la pròxima temporada cal reparar-la de dalt a baix.