Entre l’“1” i el “5”

S empre es diu que un equip de bàsquet que vulgui tenir èxits ha de tenir un bon base i un bon pivot (center l’anomenen ara els moderns). En el cas del Força Lleida es compleix el primer dels components (Juani Marcos és, sens dubte, el millor base de la categoria com ho testifica el 43 de valoració aconseguit davant el Castelló), però en el cas del pivot, Gerard Encuentra i Joaquín Prado han hagut de buscar i rebuscar per tot el món per trobar jugadors que s’adaptin als seus plantejaments.. i a l’economia del club.

Primer va arribar CJ Gettys. El recorden? Difícil, ja que només va jugar quatre partits en els quals va aconseguir 13 punts i 18 crèdits de valoració. Després va arribar Alioune Tew que també va disputar quatre partits en els quals va anotar la pobra xifra de 6 punts i 5 de valoració.

Després va aterrar Bryce Nze. En tretze partits va ser capaç d’anotar 40 punts i sumar una valoració de 52 (només davant el Càceres en va sumar 17). I després de tallar Nze van arribar els dos actuals.

Amadou Sidibé porta 13 jornades, si bé se n’ha perdut cinc per lesió. Ha anotat 25 punts i acumula una valoració de 27. En el seu haver cal dir que ha encaixat molt bé entre el públic i que Encuentra valora molt en ell aspectes que no surten en les estadístiques.

I finalment Biram Faye, amb 16 punts i 16 de valoració en sis partits. Sembla un bagatge més aviat pobre per lluitar davant equips que tenen uns cincs molt més poderosos.En un altre ordre de coses, els que elaboren els calendaris haurien d’estar més atents a la resta de competicions, ja que resulta difícil omplir pavellons el mateix dia i a la mateixa hora que es juga un transcendental Barça-Madrid de futbol que, a més, s’ofereix en obert.