No és una Lliga per a taquicàrdics

Com que fa una setmana a l’Hèrcules li va anar de meravella, Ángel Viadero va demanar al club alacantí el seu manual de joc infal·lible al Camp d’Esports per guanyar a Can Misses 3 un Eivissa Illes Pitiüses que gairebé va certificar el seu descens a Tercera RFEF. Això és: marcar com més aviat millor, en aquest cas abans del primer quart d’hora, amb un golàs d’Alejandro Mejía, i després dedicar-se que no passés absolutament res fins al final del partit i emportar-se els tres punts de retorn a Lleida en lloc d’un bon flaó (les ensaïmades són mallorquines, ull viu) al portaequipatge de l’avió. En qualsevol cas i, malgrat la victòria, importantíssima perquè una derrota hauria portat l’equip a un abisme insondable, encara no hi ha res decidit.

Sí, es veu una petita llum al final del túnel però queden encara quatre jornades de sofriment per als de Viadero, bàsicament perquè no juga sol i cal mirar a cua de l’ull altres equips que estan igual o una mica pitjor que ell. Per exemple, diumenge vinent, en plena diada de Sant Jordi, el Lleida rebrà al Camp d’Esports un Mallorca B (12.00 hores) que ahir va fer un pas enrere en les seues aspiracions a l’empatar (2-2) amb el Terrassa quan anava guanyant 2-0 i que, en cas de perdre, certificarà de manera matemàtica el seu descens, el mateix que va fer ahir l’Ebro.Al Lleida, després de veure-se-les amb els mallorquins, li restaran –si guanya els afrontarà amb molta més tranquil·litat– un altre partit a casa davant del Prat, que també busca no baixar, i dos sortides, Badalona i Espanyol, que encara tenen opcions d’entrar en el play-off d’ascens. Però al que anàvem.

Amb el triomf pragmàtic d’ahir el Lleida es manté en idèntica posició que abans de jugar, amb el play-out a un punt, que continua ocupant l’Alzira, malgrat guanyar a l’Aragón, i a tres del primer equip en zona de descens, que és, precisament, el Prat. O sigui que de festejos i relaxacions, els justos. O millor cap perquè, de fet, encara no s’ha aconseguit absolutament res.

I el que és més important, cal millorar amb el que es té ara mateix a la plantilla, sobretot en accions ofensives i, una vegada confirmada de manera matemàtica la permanència, planificar, ara sí, amb el nou director esportiu, Raúl Fuster, l’equip de la pròxima temporada per no patir el mateix que en aquesta.

Aplaudiment: L’únic, que és moltíssim, el resultat. El Lleida havia de guanyar i ho va fer. Com ho va fer importa poc. Els d’ahir són tres punts d’or.

Xiulada: Les estadístiques en atac dels blaus continuen sent preocupants perquè, en el fons, els gols els marquen centrecampistes i defenses. Però és que, a més, al centre del camp es genera molt poc amb un Quadri i un Diamanka el rendiment dels quals clarament ha anat de més a menys, i que aporten molt poc.