El Lleida sí que gaudeix, per una vegada, de la diada

D’acord. S’ha guanyat, sí, i queden encara nou punts per disputar però el cert és que ahir, al Camp d’Esports, es van conjugar els astres perquè el Lleida pogués disfrutar d’una diada com déu mana. Ja ho advertíem en la prèvia. Aquest diumenge era un dia de roses, llibres i.. gols. I es va complir el desig.

Els de Viadero van marcar, no un, no, dos. No és que sigui una xifra desorbitada però s’ha de recordar que els blaus han estat mesquins en l’apartat anotador. De tots els enfrontaments disputats, tan sols en vuit han assolit aquesta xifra (i en un, el del Rico Pérez de la primera volta, el van doblar, 0-4).

Així que cal celebrar com es mereixen els anotats ahir diumenge per Nani i Gaixas, que va haver d’entrar per la lesió de Figueras. Curiós, d’altra banda, que de nou fossin dos defenses els que van treure les castanyes del foc a l’equip. En qualsevol cas, i al que anàvem, els resultats de la jornada no han pogut ser més satisfactoris per als interessos lleidatans.

El play-out queda ja a tres punts, i amb un average general optimista. Per baix ja han descendit Mallorca B i Ebro. I Eivissa i Olot, que es van esbocinar entre ells, gairebé gairebé.Però és que això no és tot.

Com en deu estar d’embogit aquest grup tercer de la Segona RFEF que, fins fa dos dies el Lleida només podia mirar cap a baix i calculant com de dura podia ser la caiguda a l’abisme de la Tercera. I ara, amb el triomf davant del filial mallorquí i la resta de resultats, el play-off d’ascens, o la cinquena plaça –tampoc no ens posem formidables–, està tan sols a cinc punts amb nou encara per disputar-se.Així que, aquests tres últims partits: Badalona i Espanyol B, fora, i el Prat, que ara marca la promoció, en el comiat del Camp d’Esports i en horari ja unificat –dotze del migdia– al ser la penúltima jornada de lliga, poden resultar apassionants en cas d’aconseguir una triple victòria.Però bé, tampoc s’ha de deixar emportar per l’eufòria ara que s’han encadenat dos victòries. Cal seguir treballant de valent i res de dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Els entusiasmes sense gaire fonament, com podria ser aquest cas, està demostrat que els carrega sempre el diable. Així que, a pensar en el Badalona i la resta de coses, si han de venir, ja vindran.

Aplaudiments: La victòria i l’èxit de la iniciativa del club que a l’aportar un llibre l’entrada era gratuïta. Se’n van recollir molts i la grada va presentar un bon aspecte.

Xiulada: La desgràcia es va encebar amb Viadero en forma de lesions. Per primera vegada podia comptar amb tots els jugadors de la plantilla i abans del descans va haver de substituir un intocable com Roger Figueras amb problemes a la clavícula després d’una aparatosa entrada d’un rival mallorquí, que va provocar una altra aparatosa caiguda.