El pragmatisme ens acaba posant dels nervis

És veritat. La clau era no perdre a Badalona. D’acord.

Als dos equips els anava millor repartir-se els dos punts que arriscar-se a quedar-se sense cap a aquestes altures de la temporada. I així ho van fer. Com que estaven empatats a tot (bé, el Lleida ha perdut l’average particular) ja els va anar bé als dos l’empat, encara que als del Futur els va anar del canto d’un euro guanyar, al parar Iñaki Álvarez un penal en el primer temps.

Al final, empat a res, tots contents i a jugar-s’ho tot en les dos últimes jornades que queden de Lliga. Del play-off d’ascens, aquell conte de la lletera, oblidin-se. Els somnis, somnis són.

La realitat és aquesta. El Lleida està a dos punts del play-out, després del triomf de l’Alzira al Rico Pérez alacantí, i a tres del descens que ocupa, ara mateix, el Prat que, ves per on, és el pròxim rival a casa. Eivissa, Mallorca B i Ebro ja estan a la Tercera RFEF.

Però segons com vagin les coses al Camp d’Esports la situació podria ser dramàtica de cara a l’última jornada, en què els de Viadero se les hauran amb un Espanyol B que busca encara una plaça en el play-off d’ascens a la Primera RFEF pensant, a més, en l’enèsima reestructuració que li cau al damunt a la categoria.

Aplaudiment: Encara que ho critiquem unes línies més amunt per arribar a aquest punt, el Lleida segueix viu i jugarà una altra final diumenge vinent (12.00 hores) davant del Prat. I també encara que no vingui al cas en aquesta secció, el subcampionat del Vila-sana a la Champions femenina d’hoquei.

La seua primera participació i la seua primera final. De barret. I encara aspira a dos títols més: Copa i Lliga.Xiulada: Els d’Ángel Viadero van preferir fer comptes abans de jugar-s’ho a tot o res en un partit davant d’un rival d’allò més directe.

Pot sortir malament, o no, però ens deixa amb la por al cos.