El millor regal per fer a una mare

Si assimilem el concepte de mare amb el d’afició esportiva podem assegurar, sense temor d’equivocar-nos, que l’Esportiu li va fer ahir al Camp d’Esports, i en un dia tan assenyalat, el millor dels regals possibles als seus incondicionals seguidors que al llarg de tota la temporada li han perdonat els seus errors –que han estat molts–, mai no els ha deixat de banda i l’han portat fins aquí. El Lleida necessitava guanyar i ho va fer davant d’un Prat que, tret d’en els últims minuts, va fer la sensació que mai no va creure que encara podia salvar-se en cas d’emportar-se els tres punts. Els d’Ángel Viadero van ser infinitament superiors i, si no hagués estat per la seua proverbial falta de gol, haurien resolt el compromís, en el comiat de la temporada a casa, amb més antelació i solvència.

Però en fi, amb aquests tres punts, el Lleida envia els del Baix Llobregat a la Tercera RFEF juntament amb l’Olot, l’Eivissa, el Mallorca B i l’Ebro.I, a més, un altre detall en aquest Dia de la Mare. El gol el va marcar un jugador, Toni Vicente, que no es prodiga massa en aquest tipus de menesters, però que és, juntament amb Òscar Rubio, el jugador d’aquesta plantilla amb més vincles afectius i familiars. Així que un premi addicional per als aficionats que el van aplaudir d’allò més cada vegada que tocava una pilota després d’haver encarrilat el partit.El dolent és que la plaça del play-out encara està en joc.

L’Alzira, que a més té guanyat l’average als blaus, es va imposar al ja descendit Eivissa (3-0) i segueix a dos punts. Per tancar la Lliga s’enfronta al Mallorca B, també sense res en joc, i el Lleida viatja a Sant Adrià per veure-se-les amb un Espanyol B que, ja està en zona de play-off d’ascens, però que es juga ser quart o cinquè, que no és un tema menor.Així que el Lleida farà bé al no confiar-se i intentar guanyar el filial periquito perquè, anant les coses malament, que ja serien anar, l’empat podria no valer-li perquè també caldrà estar vigilant el que passi al Badalona-Aragó (un repartiment de punts seria com una grossa en la loteria per als blaus) i el València B-Formentera, amb els xes jugant-se la segona plaça.En qualsevol cas, caldria aparcar per unes hores la calculadora i les càbales, i centrar-se a disfrutar perquè és una cosa que els jugadors també s’han guanyat. Només feia falta veure l’eufòria que van celebrar, primer el gol del capità, i després la victòria després del xiulet final del col·legiat Alfredo Ramo Andrés.

Aplaudiments: El millor, el resultat. Impossible ocupar ja plaça de descens perquè totes estan adjudicades i eludir el play-out sembla més que probable.

Xiulada: Som a un mes del Catalunya-Mali al Camp d’Esports. Fan falta moltes hores de feina i també una bona injecció d’euros per rentar-li la cara a l’estadi i evitar ser la riota del país.