Bé està el que bé acaba

Dos gols de Chuli, davanter impredictible en el seu romanç amb el gol, van permetre al Lleida sumar tres punts vitals, i que necessitava, per salvar definitivament una temporada per oblidar i que, de qualsevol manera, s’ha fet interminable per a tothom. Aquesta temporada no va començar bé amb els germans Esteve conspirant a l’ombra contra Pereira, Javaloyes i companyia. La planificació esportiva no va ser l’adequada i l’equip va iniciar una espiral negativa que amenaçava amb el descens directe.

Se’n va anar Pere Martí i va arribar Toni Seligrat, que va aguantar quatre partits per anar-se’n a Mestalla, en un adeu inesperat, per intentar salvar el València i en això està, com a tercer ajudant de Rubén Baraja. I va arribar, gairebé de retruc, Ángel Viadero. El càntabre ha dirigit l’equip 15 partits i amb set victòries i cinc empats l’ha salvat de perdre la categoria i del sempre incert play-out que, donats els resultats de la jornada, disputarà el Deportivo Aragó.

Per cert, sense conèixer la lletra petita del seu contracte al Camp d’Esports, sembla lògic que se li ofereixi la renovació perquè continuï al capdavant de l’equip per a la 23-24 tot i que, això sí, amb un equip fet a imatge i semblança seua, després de la lògica reestructuració en una plantilla que ha de renovar-se a consciència. El partit d’ahir al Dani Jarque no era fàcil. El Lleida s’hi jugava molt, però és que l’Espanyol B també.

Tenia el play-off d’ascens assegurat però no és el mateix, encara que teòricament mai se sap, acabar cinquè, que és el que ha aconseguit, que quart. El cinquè jugarà contra un segon i el quart, contra un tercer. Però en fi, aquesta ja no és la nostra història.

El cas és que al final va ser l’Esportiu que va demostrar tenir més conscienciació i la ment més freda que no pas el filial blanc-i-blau, que no va tenir mai ni el control del partit ni capacitat de reacció quan el marcador se li va posar en contra. I una última cosa, encara que no tingui res a veure amb el Lleida ni la Segona RFEF. Ens sap molt greu que l’AEM femení, després d’una temporada excel·lent, hagi perdut el tren del play-off d’ascens a la màxima categoria al perdre a Còrdova, en un partit que amb un empat n’hauria tingut prou.

Amb tot, el nostre més incondicional aplaudiment i desitjar que el seu litigi econòmic amb la Paeria acabi bé.

Aplaudiment. Aconseguir estar la campanya vinent a la Segona RFEF encara que s’hagi hagut de patir fins a l’últim partit.

Objectiu complert tot i que, pot ser que sense urgències, però sí que caldrà posar-se les piles per a la següent.Xiulada. El Lleida s’ha salvat, però amb la pena que la temporada que ve l’equip no disputarà la Copa del Rei, que sempre té el seu què, malgrat que sempre quedarà el recurs de disputar la Copa Federació, que és com el drap calent al qual s’apunten els que no poden aspirar a res millor.