El fortí de Pisuerga

Ahir van jugar dos dels equips que consideren els seus pavellons vertaders fortins, dues plantilles que quan juguen a casa el públic és el sisè jugador des del començament fins al final del partit. Uns espectadors que animen, encoratgen i si escau pressionen el rival quan és necessari. Unes aficions que no abaixen els braços en cap moment i creuen en les grans possibilitats que tenen els seus equips per aconseguir grans fites.

Davant d’aquestes suposicions inicials, en el play-off que va començar ahir, podria ser determinant el factor pista, que en aquest cas té el Valladolid, ja que en un hipotètic cinquè partit es jugaria al seu fortí. Però tots sabem que una cosa és la lliga regular i l’altra un play-off, on hi ha la pressió afegida, perquè un dels dos equips es quedarà fora de les possibilitats d’ascens a l’ACB. Durant gran part del partit el Valladolid semblava que estava més incòmode a la pista, pel fet que li pesaven les urgències a tornar a ser equip d’ACB, de fer un bon partit davant de la seva afició i refermar el seu bon joc a la seva pista.

Però en el tram final el sisè jugador ha estat molt important, encoratjant l’equip i posant-los al partit. El Valladolid ja té una victòria, i ara les urgències passen pel Força Lleida, que ha vist com en el primer assalt no ha pogut conquerir el fortí. L’equip visitant, doncs, no té gaire temps per rearmar-se, però esperem que en el segon partit els de Ponent acabin conquerint el Polideportivo de Pisuerga, repleguin files i es facin forts a casa.

La batalla serà dura i molt igualada, i guanyarà el que pugui conquerir el fortí de l’altre.