LA CONTRACRÒNICA
L’arrancada més somiada
Amb la victòria, inqüestionable d’altra banda, de l’Esportiu a Alzira, els d’Ángel Viadero ja sumen tres triomfs en les tres primeres jornades –o cinc de consecutius si se sumen els dos partits guanyats a la Copa Federació davant de Sabadell i Castelldefels– la qual cosa els deixa a dalt de tot de la taula en la millor arrancada dels blaus en els darrers anys. El Lleida d’aquest 2023-2024 és un equip d’autor. Això és, fet a imatge i semblança del seu tècnic, pragmàtic on n’hi hagi i amb les idees molt clares.
És defensor a ultrança del passet a passet i que mantenint la porteria a zero ja hi ha molt de guanyat (d’acord, sí, amb el Terrassa fa una setmana es van encaixar dos gols, però també es van sumar els punts en joc!). En qualsevol cas, les dianes al Luis Suñer Picó de Neyder Lozano i Mateo Enríquez permeten que, malgrat que de manera molt prematura, aquest Lleida faci somiar els aficionats que potser sí, potser, aquesta campanya s’aconsegueix quelcom que amb prou feines recordem, com és un ascens. La Primera RFEF no és que sigui un paradís però per algun lloc cal començar si volem somiar, de veritat, en una cosa gran.
Així que creuem els dits perquè això continuï així i que no se’ns lesioni ningú més, perquè amb les baixes d’Alex Rico i Campins, Viadero va viatjar a terres valencianes amb només 15 jugadors.