Galleda d’aigua freda

El sempre enyorat Mané solia dir en públic que preferia vuit jugadors que marquessin un gol cada un que un de sol que en marqués vuit, però, ja en privat, afegia que a aquest, el dels vuit gols, tampoc li faria un lleig. Doncs això és el que li està passant a aquest Lleida. És un equip treballat, amb tècnic i projecte, però no té, o li falta, per ser més precís, gol. Aquesta carència, i un mal partit, que també cal dir-ho, el va portar a conèixer la derrota, la primera, d’altra banda, del campionat, al Nou Congost davant d’un Manresa que es va emportar els tres punts aplicant el manual de la categoria: a pilota parada. Un córner mal defensat, 1-0 i tornada amb les mans buides al Camp d’Esports. Tampoc passa res. Algun dia, és veritat que com més llunyà en el calendari millor, s’havia de perdre. Però acollim-nos al tòpic. Ni abans, quan s’estava invicte a tots els fronts, el Lleida no era tan bo, ni ara, que encadena dos derrotes consecutives, a la Copa Federació i a la Lliga, tan dolent. I per cert, deixin-me que els digui una cosa. Encara que la Segona RFEF sigui semiprofessional no és de rebut al·legar cansament per jugar tres partits en una setmana en jugadors que viuen únicament per i per al futbol. És més dolorosa la derrota de dimecres davant del Sant Andreu que la d’ahir perquè es va tancar l’aixeta a un possible ingrés econòmic.