El Lleida s’apunta al més difícil encara per ser de nou líder

La remuntada és una de les variants futbolístiques que més enganxen al personal, això o guanyar en l’afegit, encara que sigui de penal. Molt més que una plàcida golejada abans de la mitja hora final. I el Lleida s’està aplicant amb afany i encert a la tasca. A casa porta quatre victòries en quatre partits. Un 1-0 contra el Saguntí, quan el 0-0 estava ja cantat, i tres triomfs per 3-2. Els dos primers, amb Terrassa i Penya Esportiva, aixecant en la segona part un 1-2 advers. 

Però és que ahir, en un Camp d’Esports que va registrar la millor entrada de la temporada, els de Viadero es van apuntar, en actitud circense, al més difícil encara i van ser capaços de superar el 0-2 advers amb el qual es van retirar al vestidor després dels primers 45 minuts. I els cinc d’afegit. 

I a més davant d’un València Mestalla que en el primer temps es va mostrar com el millor equip que ha passat, fins ara, pel feu lleidatà.

Però és que en el segon temps –què deu tenir la porteria del Gol Nord que sempre és testimoni de les millors gestes esportives dels jugadors blaus?–, el Lleida, i el rival també, van transformar-se. Viadero els devia cantar la canya al vestidor i allò va ser el súmmum. Els gols de Campins, Chuli, que cal veure l’idil·li que manté amb l’afició, i Agüero li van donar la volta al marcador, com si d’un mitjó es tractés, per aconseguir que, de nou, els tres punts es quedessin a casa. 

Tres punts que, a més, permeten recuperar el liderat, perdut fa set dies, aprofitant l’entrepussada de l’Hèrcules davant de l’Europa. Però és que encara n’hi ha més, la tercera plaça ja està a quatre punts i el primer equip fora del play-off d’ascens, el Manresa, a vuit. I, a més, amb un nou enfrontament a casa, diumenge vinent davant de l’Espanyol B. 

No serà fàcil guanyar-lo, segur, però la il·lusió ara mateix entre l’afició blava és total.